Barcelona, 18 de novembre de 2023.
Dissabte 18 de novembre de 2023 a les 10.30 vam quedar al Col·legi notarial per fer una visita guiada per l’Antoni Albacete tècnic de l’arxiu notarial. No vam poder obrir la visita a la ciutadania en general perquè amb les nostres persones associades ja vam omplir les places que teníem reservades.
La construcció de la seu del Col·legi de Notaris de Catalunya es pot definir en tres etapes: la primera, quan es construeix la primera seu, sobre un solar a cavall entre els terrenys del convent del Carme i d’Elisabets (un edifici de nova planta de caràcter monumentalista i estil sobri, composició simètrica i organitzat al voltant d’un pati central); la segona, quan s’aixeca un segon pis a l’edifici original (millora les condicions de la sala d’actes i la biblioteca, i unifica funcions a cada planta) i s’amplia amb l’adquisició de la finca veïna (fet que millora les condicions de l’arxiu); la darrera, l’any 1992, quan es porta a terme un projecte unitari de reforma i ampliació que relliga els dos edificis (retornant la importància al pati central) i s’estableix un nou diàleg entre allò clàssic i la modernitat. Els arquitectes que van dirigir les obres en les diferents etapes van ser Leandre Albareda Petit, 1882; Enric Sagnier i Villavecchia, 1927 i 1929; Josep Antoni Gimbernat Hernández, 1992.
L’arxiu té quatre plantes i conserva documents del segle XIII al XXI. És un dels tres arxius notarials més importants del món, juntament amb el de París i el de Gènova, que arrenca al segle XII. Està organitzat per volums que recullen la feina d’un notari concret. Tota la documentació centenària és de lliure accés per a qualsevol ciutadà que vulgui fer-hi recerca. A més, a través del web es pot consultar força informació escanejada del període medieval.
En aquests volums s’hi pot trobar el dia a dia de les persones: des dels esclaus alliberats al segle XIV fins a la compra d’unes terres a l’entrada de la Diagonal pel comte Güell. Els notaris s’encarreguen de donar validesa legal a qualsevol acte de la vida, tant abans com ara.
L’arxiu li deu l’existència a Ramon Noguera de Guzmán. L’any 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, membres de la CNT-FAI es van presentar a l’arxiu amb intenció de cremar-lo. Per als anarquistes, era important eliminar aquests documents perquè donaven fe de la propietat privada, cosa que aquesta ideologia cambatia. Noguera de Guzmán els va sortir a buscar a la porta i els va explicar que l’arxiu també conservava la història del poble menut, cosa que va fer enrere els anarquistes.
A la Sala Ramon Noguera es conserva el document de compravenda més antic de l’arxiu. Es tracta d’un pergamí que dona fe de la venda d’un alou, una peça de terra. El text està en llatí i, al final de tot, hi ha un símbol que representa el notari que va fer el document. El pas del llatí al català en els documents notarials és gradual, però els primers documents que es redacten directament en català són els testaments i els capítols matrimonials. En aquesta sala també hi ha el document notarial més antic que conserva l’arxiu, del 1299.
Un dels documents més emocionants de l’arxiu és el testament de Ferrer i Guàrdia, escrit a la presó del Castell de Montjuïc, poc abans de ser executat.
