Esplugues de Llobregat, 11 de març de 2024.
Dilluns 11 de març 30 membres i amics del Grup d’Estudis vam fer una visita guiada a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. La guia, Ainoa Belastegui, ens va fer una molt bona i amena explicació la història de la universitat i les característiques historicistes de l’edifici d’Elias Rogent, declarat el 1970 Monument Historicoartístic Nacional.
També ens va explicar la història de la universitat des dels seus orígens el 1450 autoritzada per Alfons el Magnànim a petició de la ciutat de Barcelona, a l’època fosca del trasllat de totes les universitats catalanes a Cervera per Felip V. Fins al setembre de 1837 es va restablir, de manera provisional, la Universitat Literària de Barcelona, una directriu que restituïa de manera definitiva els estudis a Barcelona. Restaurada a la ciutat comtal, la Universitat s’instal·là a les dependències de l’antic convent del Carme. El mal estat de la construcció i la no adequació de les instal·lacions, van obligar el rector Víctor Arnau a sol·licitar una nova construcció que albergués amb dignitat la universitat.
El 24 d’agost del 1859, l’arquitecte Elies Rogent rebé l’encàrrec reial d’un edifici que albergués les facultats de Dret, Filosofia i Lletres, Medicina, Ciències, Farmàcia, l’Escola Industrial superior i l’escola professional de Belles Arts. El 28 de juny del 1860, Rogent presentà un primer projecte al mateix emplaçament del convent del Carme, cosa que el mateix Rogent criticà i proposà a canvi situar-la al nou Eixample de Barcelona, el projecte del qual, obra d’Ildefons Cerdà, s’acabava d’aprovar.
El segon projecte (1861) ampliava les dimensions de l’edifici, que seria finalment de 10.836 m², amb 129 metres d’amplada i 84 de profunditat. Aquesta nova reordenació permeté Rogent plantejar una distribució més lògica, tenint sempre molt en compte l’ús i la funcionalitat dels espais. Alguns dels canvis del segon projecte respecte al primer, són l’ampliació del claustre al primer pis, el canvi de pilars per columnes, i la modificació de l’escala principal que passà a ser col·locada d’una manera més centrada, donant-li més importància, i la dividia en dues branques que la dirigeixen cap als dos cossos laterals de l’edifici.
Les obres s’iniciaren el 2 d’agost d’aquell mateix any, inaugurades oficialment per la reina Isabel II. El 1867, Rogent faria un petit canvi en el projecte sobre l’acabament del cos central, el qual volia realitzar en un primer moment en quatre pendents, cosa que no el convencia i que acabà realitzant un acabat horitzontal rematat per un pinyó amb una cornisa i que és coronat per una corona amb unes cresteries.
Finalment, el 1871 van començar les primeres classes, i el nou edifici es va inaugurar oficialment l’any 1874.
