Esplugues de Llobregat, 7 de març de 2024
Dijous 7 de març al Casal de Cultura Robert Brillas el periodista i escriptor Raúl Montilla autor del llibre “Crònica del frustrat tramvia metropolità” ens va fer una molt interessant conferència amb el títol “Una història de tramvies oblidats del Baix Llobregat”. Va presentar l’acte la nostra presidenta Rosa Abós i Prats.
La Rosa investigant a l’arxiu municipal sobre temes del Raval es va trobar les dues fotos que apareixen al cartell sobre un projecte de tramvia que passava per Esplugues i també va trobar-se el Raül Montilla que ha publicat el llibre De Vallirana Barcelona crònica històrica del frustrat primer gran tramvia metropolità sota el paraigües del Centre d’Estudis Comarcal. Aquesta xerrada té l’origen en aquesta trobada fortuïta i avui el Raül Montilla ens ha parlat d’aquests dos tramvies, l’un que no havia de passar per Esplugues però que podia haver-hi passat i un altre que aquest sí que havia de passar per Esplugues. Malauradament cap dels dos es va portar a la pràctica,
La Barcelona de principis del segle XX és una ciutat molt activa on apareixen molts projectes com els que avui hem vist. Aquests tramvies apareixen en un context que la xarxa està gairebé electrificada i ja té gairebé 200 km del màxim de 220 que va arribar a tenir. Els tramvies eren de diferents companyies privades amb una gran tendència a la concentració que culminarà el 1911 s’unificaren en una que va rebre el nom de Tamways de Barcelona (ara Tramvies de Barcelona).
Els principis del segle XX és una època de gran creixement econòmic, però també molt convulsa des del punt de vista polític i social. Per una banda tenim la lluita entre els partits monàrquics i els catalanistes de la Lliga que aconseguiran acabar amb el caciquisme de la restauració. I també són importants per les lluites obreres amb la vaga de la Canadenca i la Setmana Tràgica.
L’impulsor del tramvia de Vallirana es deia Gumersindo de Cossio y de Rosa, no era membre de les elits burgeses de Barcelona, era agent de borsa, venia i comprava mines, immobles i tenia diners, cosa que li permetia tenir un paper important en la vida cultural de Barcelona. Era monàrquic conservador, el seu pare i el seu germà eren militars. La seva adscripció ideològica serà una de les causes del fracàs del seu projecte.
El seu tramvia té un recorregut de 34 KM des de Molins de Rei, Vallirana, Cervelló, Sant Vicent dels Horts, Cornellà, l’Hospitalet i Barcelona. És un tramvia que per transportar per mercaderies i passatgers. Es tracta d’un projecte innovador ja que en la part de Barcelona no agafarà l’electricitat a través de les catenàries sinó de les vies i això també va ser una font del conflicte.
Gumersindo de Cosso i de Rosa no pertany a les gran famílies del món de la indústria i les finances que controlen l’economia de Barcelona, però té diners, participa en la vida cultural de Barcelona i és un conegut monàrquic. Era agent de borsa, comprava i venia mines, actius immobiliaris. Monàrquic conservador, el seu pare era militar i el seu germà també. Poc abans també havia presentat un projecte de tramvia en l Montseny que quedarà oblidat quan publiqui aquest.
El projecte té també un contingut de modernització de la trama urbana i també portava electricitat als municipis ja que les 3 centrals elèctriques que tenia previst de construir tenien la doble funció electrificar l’entorn i fer funcionar el tramvia. Tenia previst un ús mixt transportant persones i mercaderies. Portarà els àrids de la zona de Vallirana tant necessaris per a la construcció, a continuació passarrà pels horts de Baix Llobregat per proveir també de productes hortícoles dels mercats de Sant Antoni i la Boqueria i també passarà per l’escorxador situat a Hostafrancs i portar carn als mercats. Es publicitarà també amb l’higiene que suposarà transportar la carn amb vehicles especials. Com a anècdota direm que “per casualitat” també passava per davant de la casa de l’alcalde de Vallirana que tenia una fusteria.
El projecte que tenia un gran suport de les poblacions per on passava per la millora urbana que suposava i per l’electricitat que proporcionava. L’any 1905 l’ajuntament de Barcelona, governat pels monàrquics també hi donà suport. En el període d’exposició pública s’hi presenten 87 d’al·legacions, 81 favorables de comerciants i altres totes elles amb amb el mateix text i segurament impulsades per propi Gumersindo. N’hi ha 6 de contràries però molt importants, companyies de tramvies, societats elèctriques i companyies d’aigües, els grans poders econòmics dels quals Gumersindo no en formava part. Ell construeix les seves pròpies vies i no fa servir les existents i per tant no pagarà el peatge que hauria de pagar si fes servir les vies existents, l’excusa serà el sistema caniveau d’electricitat per les vies i que consideren perillós pel subsòl humit la ciutat. Això provocarà que s’aturi un any. La lliga també s’apuntarà a la crítica i el 2006 s’aprova el projecte però sense entrar al centre de Barcelona la qual cosa li teia viabilitat. Contàtiament a la posició de les elits de Barceona, els pagesos i el territori es mobilitzà a favor del projecte i la Vanguardia també.
En aquesta situació de divisió el govern civil tira endavant la subhasta del projecte el projecte quan ha de sortir la subhasta però la Lliga s’esforça a aturar el projecte. Tot i els intents de dues persones lligades a les empreses del tramvia de presentar una oferta amb baixa temerària com diríem ara, Gumersindo guanya la subhasta, però l’ajuntament va endarrerint els tràmits. L’any 1909 amb la setmana tràgica dona el cop definitiu al projecte. El 1911 apareix una venda d’accions a París d’un tramvia que seguirà en part el traçat de Gumersindo, i que acabarà sent la línia dels actuals ferrocarrils de la Generalitat que acaben a la plaça d’Espanya.
A l’arxiu d’Esplugues tenim aquest projecte de tramvia que és de la mateixa època que el de Gumersindo i que va presentar Manuel Crusat amb el nom de “Tramvia eléctrico de Esplugues a Cornellà”. Contràriament a Gumersindo, que era especulador, Manuel Crusat és un enginyer i el seu projecte té una gran qualitat tècnica. És un enginyer que va fer la calefacció del Liceu. No sabem que tingués cap relació amb el Gumersindo. Aquest tramvia anava de Molins de Rei a Barcelona, el problema el va tenir en també en l’accés de Barcelona. Paral·lelament va plantejar aquest ramal Esplugues Cornellà, aquest projecte havia d’anar després d’Esplugues a Sarrià i de Cornellà a Sant Boi.
En tot cas cap dels dos projectes va tirar endavant tot i el seu interès pel territori bàsicament per l’oposició de les grans companyies de tramvies de Barcelona amb el suport de la Lliga.
