Barcelona, 11 de març de 2023.
Dissabte 11 de març a les 11:30 del matí, trenta persones dividides en dos grups de quinze vam fer una visita guiada de la casa Vicens que és la primera obra important de Gaudí. No es considera una obra modernista i va ser construïda paral·lelament a la casa coneguda com “El Capricho” situada a la localitat càntabra de Comillas. La visita va durar gairebé un hora i mitja i va resultar molt interessant.
La primera obra modernista de Barcelona es considera l’anomenat Castell dels tres Dragons de l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner que va ser construït per ser el cafè-restaurant de l’Exposició Universal de 1888. La casa Vicens és de la primera etapa de Gaudí que encara no es considera modernista, com tampoc se’n considera el Palau Güell situat al carrer Nou de la Rambla. L’arquitectura gaudiniana d’aquesta època és de caràcter historicista i aquesta, en concret, té una marcada influència orientalista. L’edifici va ser declarat monument històricoartístic el 1969, Bé d’Interès cultural el 1993 i Patrimoni de la Humanitat el 2005.
El projecte original comptava amb un gran espai enjardinat, a més de la casa, però amb el temps el terreny es va anar parcel·lant i venent per a la construcció d’edificis d’habitatges. En l’actualitat, el conjunt es redueix a penes a la casa i un petit espai circumdant. Per aprofitar l’espai, Gaudí va realitzar un projecte de tres façanes, amb la casa adossada per paret mitgera a un convent contigu. El 1925 es va projectar una ampliació de la casa, encàrrec que li va ser ofert a Gaudí, el qual el va refusar perquè estava ja molt centrat en la Sagrada Família. En el seu lloc, va proposar l’encàrrec a un dels seus deixebles, Joan Baptista Serra, que va realitzar un nou espai seguint l’estil original de Gaudí amb la inclusió d’una nova façana, així va quedar un edifici a quatre vents.
El 1878, Gaudí va rebre l’encàrrec d’una residència estiuenca familiar a la vila de Gràcia per al corredor de canvi i borsa Manuel Vicens i Montaner (1836-1895).[7][8]Tot i que es tenen poques dades sobre la seva persona, se sap que va heretar el terreny on es va construir la casa de la seva mare Rosa Montaner i Matas. Es desconeix la forma en què Vicens va conèixer Gaudí, encara que és probable que coincidissin en els cercles culturals vinculats a la Renaixença que tots dos freqüentaven.[15] Posteriorment, tot dos van mantenir una relació d’amistat i, en nombroses ocasions, l’arquitecte va estiuejar a la casa que Vicens tenia a Alella, entre 1880 i 1890.
El solar original es trobava entre el convent de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, amb la paret mitgera del qual es va adossar una cara de l’edifici (costat nord-est), i un carreró sense sortida, anomenat Racó de Sant Gervasi, més tard desaparegut. El 1876 i 1881, Vicens va comprar dos solars contigus al carrer Racó de Sant Gervasi, que van permetre ampliar el jardí de la finca.
Gaudí va completar el projecte del conjunt de casa i jardí el 1880, tot i que els plans estan signats el 1883, data en què es van presentar a l’Ajuntament de Gràcia. En el seu disseny va conjugar una estructura arquitectònica relativament simple amb la complexitat d’una decoració acurada, especialment quant a la utilització de rajola ceràmica. Estilísticament, correspon de ple a la seva etapa orientalista, però l’ús amb profusió de les arts decoratives (ceràmica, forja, vitrall, ebenisteria) anticipa la que seria la seva època d’esplendor dins del modernisme català. Les obres es van realitzar entre 1883 i 1885. Gaudí va dirigir personalment les obres.
L’antic jardí comprenia tres zones: la que separava la casa del carrer; la que es trobava enfront de la zona noble, formada per parterres circulars de palmes; i una altra lateral que albergava arbres fruiters. El jardí de la casa va ser dissenyat per Gaudí amb cura, ja que en tractar-se d’una residència d’estiueig aquest espai cobrava una gran rellevància com a lloc d’esplai. Al costat dels elements naturals destacaven especialment dos elements: una font brollador de maó i ceràmica en l’entrada i una cascada monumental, també de maó. La cascada tenia la mateixa altura que la casa i estava formada per un gran arc catenari que sostenia una estructura de falsos arcs de maó.
El 1899, la vídua de Manuel Vicens, Dolors Giralt i Grífol, va vendre la casa al doctor Antoni Jover i Puig i després va passar a un germà seu que l 1925 va voler convertir-la en primera residència i va decidir d’ampliar-la comprant terrens adjacents. Així la finca adquirí la seva màxima extensió. Amb la finalitat d’ampliar la casa es va dirigir a Gaudí perquè s’encarregués del projecte, però aquest va refusar, ja que en aquells dies dedicava el seu temps per complet a la Sagrada Família. En el seu lloc, va recomanar a un dels seus deixebles, Joan Baptista Serra, qui va dissenyar la meitat dreta de la façana seguint l’estil de Gaudí.
Serra va construir la meitat dreta de l’edifici —vist des del carrer de les Carolines—, perceptible perquè el seu volum sobresurt una mica cap al carrer respecte a la part construïda per Gaudí. La divisió és perceptible també pel diferent disseny de les rajoles, ja que Gaudí les alternava per donar major dinamisme, mentre que Serra les va disposar uniformement. L’ampliació es va prolongar entre 1925 i 1927.
L’any 46 i l’any 64 es va vendre part del tereny de la casa que va quedar amb la mida actual i es van enderrocar la cascada i la capella de Santa Rita. El 2014, la família Herrero Jover va vendre la Casa Vicens al banc andorrà MoraBanc, que va convertir l’immoble en una casa-museu després d’una remodelació. Va obrir les seves portes al públic el 16 de novembre de 2017.
Casa Vicens – Viquipèdia, l’enciclopèdia liiure
