Terrassa, 22 d’octubre de 2022.
Vam sortir a les 9 d’Esplugues i a les 10.30 vam començar la visita de la Masia Freixa, després vam anar caminant a Casa Alegre de Sagrera i al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya on vam dinar. A la tarda vam visitar el conjunt medieval d’Egara. Vam tenir la sort de tenir un guia, Manel Pablo, que ens va fer al llarg del dia unes explicacions amenes i didàctiques però al mateix temps d’un gran rigor i que ens van fer aprendre moltes coses dels espais que anàvem visitant.
Vam començar per la Masia Freixa va ser construïda pel llavors arquitecte municipal de Terrassa Lluís Moncunill. És una de les joies del modernisme terrassenc amb la seva estructura blanca d’arc parabòlics. la base de la masia és una fàbrica rectangular que després Josep Freixa va voler reconvertir en residència familiar, cosa que li dona una distribució especial ja que l’entrada és al mig i a una banda i ha la part pública i a l’altra les habitacions i un espai per les dones. L’estructura original és envoltada per per porxos i arcs. També se li afegí una rotonda com a segona planta per al servei i una torre. Els porxos tenen un sòcul les rajoles del qual es van fabricar a la fàbrica Pujol i Baucis d’Esplugues de Llobregat
Durant la visita ens vam aturar al Mercat de la Independència, un mercat de tres naus en forma de ventallque va ser inaugural el 1908 i construït pels arquitectes municipal Antoni Pasqual i Carretero i Melcior Vinyals i Muñoz. Vam veure la Farmàcia Albiñana d’estil modernista centreeuropeu. A continuació vam veure l’Ajuntament de Terrassa d’estil neogòtic i la torre del Palau, un element que es conserva de l’antic castell Palau de Terrassa, construït a partir del segles XII, al voltant del qual posteriorment es formà la Vila del Castell Palau de Terrassa.
A continuació vam visitar la Casa Alegre de Sagrera que té el seu orígen al principis del segle XIX quan Joaquim de Sagrera i Domènec fabricant de teixits de llana i heroi de la Guerra del francès i alcalde de Terrassa va edificar la seva residència, que encara es conserva. A finals del segle XIX Mercedes de Sagrera, hereva de la nissaga, es va casar amb l’industrial tèxtil Francisco Alegre i Roig vinculat a l’oligarquia local. Els 1911 es fa reformar i ampliar segons un estil eclèctic modernista d’habitatge de la busrgesia local de l’època. L’arquitecte municipal Melcior Vinyals Muñoz es va encarregar d’aquesta reforma que és la que es conserva actualment.
Vam acabar el matí amb la visita al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. L’edifici del museu, el Vapor Aymerich, Amat i Jover, és una de les millors obres arquitectòniques industrials del modernisme català. Dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill, l’arquitecte de la Masia Freixa i de l’ajuntament. La fàbrica es va començar a construir a la Rambla d’Ègara el 1907 i va ser inaugurada un any i escaig més tard. El Vapor (denominació que prové de la utilització de la màquina de vapor com a força motriu) acollia tot el procés industrial de transformació de la llana, des de la seva entrada en flocs fins a la seva sortida en teixits acabats. El MNATEC té 22.200 m2 de superfície total, dels quals 11.000 m2 corresponen a l’antiga nau de producció, de planta rectangular, del Vapor Aymerich, Amat i Jover. Aquesta gran sala, on avui es troben les principals exposicions del Museu, està coberta per un peculiar sostre en forma de dents de serra. Les habituals formes rectes d’aquest tipus de sostre, però, van ser reinterpretades per l’arquitecte Muncunill amb 161 voltes catalanes, de maó pla, campaniformes, les quals s’aguanten gràcies a 300 columnes de ferro fos, que servien també com a baixants d’aigua i com a suport dels embarrats, els enginys que transmetien la força de la màquina de vapor a totes les màquines de la fàbrica. Vam dinar molt bé al restaurant del museu.
El Manel Pablo ens va explicar també la importància de l’arquitecte municipal, Lluís Muncunil i els seus conflictes amb l’ajuntament de Terrassa. Nascut al Bages el 1968, l’any 1982 va obtenir la plaça d’arquitecte municipal de Terrassa on va desenvolupar la seva activitat professional durant 40 anys. L’any 1897 va ser destituït del càrrec per desavinences amb el consistori municipal terrassenc, però la destitució va quedar sense efecte per decisió del governador i va mantenir el seu lloc d’arquitecte municipal fins al 29 d’agost de 1903, en què va abandonar el càrrec per dedicar-se a obres de tipus privat. En aquesta activitat va aconseguir la llibertat d’expressió de què no havia gaudit amb els encàrrecs municipals, fet que li va permetre evolucionar cap a un llenguatge més creatiu.
A la tarda vam visitar la Seu d’Egara . Amb la creació del Bisbat d’Ègara, a partir de l’any 450, es va projectar un gran complex episcopal que va culminar la seva construcció al segle VI.
Els edificis es van configurar a l’entorn d’un pati central. Santa Maria es va reformar i va convertir-se en una catedral de tres naus amb columnes i baptisteri als peus de l’edifici; es van construir l’església funerària de Sant Miquel i l’església parroquial de Sant Pere, de tres naus, transsepte i absis trilobulat, i la zona residencial del bisbe al sud del complexe. L’accés principal es va realitzar mitjançant un corredor funerari que tancava el conjunt al costat oest.
Del segle VI són les pintures murals de l’absis de Santa Maria i de Sant Miquel. També destaca per la seva singularitat el retaule mural de Sant Pere (segles VI – VIII). Constitueixen un conjunt pictòric únic en el panorama de la història de l’art cristià alt medieval occidental.
Una nova transformació del conjunt es va iniciar al segle XII amb l’arribada de la comunitat monàstica de l’ordre de Sant Ruf.
L’església de Santa Maria (consagrada l’any 1112) i Sant Pere, amb usos monàstics i parroquials respectivament, veuen reduïdes les seves dimensions i són reformades amb estil romànic.
L’església de Santa Maria s’adossà a l’antic absis i es construeix un nou transsepte i nau principal amb un cimbori central al creuer, sobre el qual es disposa el campanar a l’exterior. La decoració exterior segueix l’estil romànic amb faixes i arcuacions cegues. Al sud de l’església es va construir el primer claustre i les dependències del priorat agustinià, actualment desapareguts.
L’edifici de Sant Pere va conservar la capçalera episcopal i es va afegir una nau única amb un curt transsepte.
La façana sud, amb la porta d’entrada, es va decorar amb una cornisa amb permòdols amb cares esculpides i mènsules amb relleus al·legòrics, animals fantàstics i temes vegetals.
El conjunt conserva les pintures murals romàniques del transsepte sud de Santa Maria, dedicades al martiri de l’arquebisbe de Canterbury Tomàs Becket.
Gràcies a l’interès de la visita la vam allargar més del que teníem previst i vam arribar a Esplugues cap a les 8 el vespre, cansats però contents d’haver après moltes coses i amb la bona companyia de les quaranta persones que vam participar-hi.
