El 6 d’octubre de 2022 a les 19.30 a la Sala Robert Brillas d’Esplugues, el GEE vam dedicar la xerrada d’octubre a “Evolució sociolingüística del català a Esplugues”. La conferència va anar a carrec de Josep Florenza Brillas, membre del GEE i va ser presentada per la nostra presidenta Rosa Abós i Prats.
Evolució sociolingüística d’Esplugues és el títol de la conferència que va fer el Josep Florenza dijous 6 d’octubre a la Sala Robert Brillas d’Espugues. És un acte més dels que organitza el Grup d’Estudis d’Esplugues el primer dijous de cada mes.
El Josep Florenza, professor jubilat, és d’aquells estudiosos apassionats per la seva població, en aquest cas, Esplugues de Llobregat, i que aporten coneixement sobre el nostre ric i variat món local. Les moltes hores d’estudi a l’arxiu municipal li han permès de donar a conèixer l’evolució d’Esplugues des del punt de vista de la geografia física i social, del pas d’una economia centrada en l’agricultra a una economia industrial i de serveis, de la seva població. Els seus estudis ens expliquen, entre altres moltes, quines eren les masies i les gran cases i les families que els habitaven, l’evolució de l’ocupació del territori.
En el seu llibre L’evolució demogràfica d’Esplugues, que publicarà el GEE el primer trimestre de l’any vinent dedica un capítol a la situació sociolingüística. Aquest capítol és la base de la seva conferència.
Al segle XIX i primers anys del XX és un poble que no arriba als 1.500 habitants, el primer creixement important es produeix amb la primera emigració dels anys 1920 i al 1936 ja són 3.655 habitants. Aquest canvi demogràfic no té implicacions lingüístiques i el català continua sent la llengua d’ús habitual de la població encara que, tret dels anys de la república, la llengua de l’administració i l’escola és exclusivament el castellà.
El gran creixement de la població és com a conseqüència de la immigració que comença als anys 50. La població passa de 4.460 l’any 50 a la xifra màxima que s’assoleix l’any 1991 amb 48.310 persones. Aquesta emigració ve de la resta d’Espanya i molt majoritàriament parlen castellà. Al 1956 s’arriba al màxim de població no nascuda a Catalunya amb un 56,86%. Tenint en compte que el català està perseguit i no es consenteix el més mínim ús public ens trobem que amb les dades del cens de 1981 a Esplugues hi ha 29.797 persones que diuen entendre’l i 16.282 que diuen que no.
Amb les dades de l’Idescat que acada 5 anys fa una gran enquesta per saber quina és la situació de la llengua sabem que el 2011 havien augment espectacularment les persones que l’entenien i les que deien no entendre’l havien disminuït a 2.879. No hi ha dubte que aquest augment tan important del coneixement de la llengua és gràcies al gran consens en política lingüística i a la immersió a les escoles.
A partir de l’any 2000 es dona un important augment de la població immigrada de fora d’Espanya que el 2020 suposava gairebé un 20% de la població.
Sobre l’ús l’Idescat no dona resultats per municipis i en el nostre cas Esplugues forma part del Baix de Llobregat sud que és una de les zones de Catalunya on s’usa menys el català, cosa que confirma la sensació que als carrers se senti poc parlar el català. Només el 13,9% de la població té el català com a primera llengua, però l’ús en les converses el 27% l’usa molt o bastant i tenim un 36% que també l’usa encara que poc.
Hem avançat però hem d’avançar més. I aquí tenim dues feines, l’administració ha de garantir i promoure l’ús del català en tots els àmbits i els catalanoparlants hem de parlar d’entrada en la nostra llengua perquè així afavorim que les persones de la darrera onada immigratòria l’aprenguin i així el català tindrà més presència pública.
