Esplugues de Llobregat, 2 de maig 2019. El dijous 2 de maig 2 de maig a les 19.30 al Casal Robert Brillas vam fer la xerrada de la Lídia Verdier Guasques dedicada a la “Salvaguarda dels arxius catalans durant la Guerra Civil (1936-1939)”.
La Marta de Planell i Mas, coordinadora tècnica de l’Arxiu Municipal d’Esplugues de Llobregat va fer la presentació i la xerrada va ser tot un èxit per l’interès del que ens va explicar al Lídia i per la setantena de persones que van seguir amb interès l’explicació.
Això és el que ens explica la Lídia de la seva xerrada:
El passat 2 de maig vaig tenir la fortuna de participar, un cop més, en la conferència mensual que el Grup d’Estudis té per costum organitzar. En aquesta ocasió el tema va ser La salvaguarda dels arxius catalans durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Tema que he estat investigant durant un any per al Treball Final del Màster Biblioteconomia i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Aquesta, era la primera xerrada que es feia un cop finalitzat el cicle sobre el Barri del Raval, i em semblà oportú fer-ne esment per demostrar que sense les tasques de salvaguarda que va dur a terme el servei de Salvament del Patrimoni Historico-Artístic i Documental de Catalunya (SPHAC), no hagués estat possible establir i demostrar que les primers cases al Raval daten del 1768, desmentint així la creença popular que el seu origen era d’època medieval, donat que uns dels arxius protegits per l’SPHAC va ser l’Arxiu Històric de Protocols. Intentant mostrar així, la importància de les tasques que va dur a terme l’SPHAC amb Agustí Duran i Sanpere com a director del servei.
Si bé, el treball final de màster, està més centrat en establir què es va poder conservar o què es va perdre de l’Arxiu de Montsió, la xerrada es centrà més en les tasques de l’SPHAC utilitzant l’Arxiu de Montsió com exemple del recorregut que molts arxius de Barcelona i Catalunya van seguir d’arxiu-refugi en arxiu-refugi fins al moment de la devolució un cop acabada la guerra.
No puc deixar d’esmentar que dos dies més tard vaig tenir el goig de poder conèixer i parlar una estona amb l’autor de la Tesis doctoral en que he basat bona part de la investigació. Així com saludar també a la filla d’Agustí Duran i Sanpere, que varen ser presents a una taula rodona que tingué lloc en el marc dels actes organitzats amb motiu de la celebració del Recercat impulsat, com cada any, per l’Institut Ramon Muntaner a la ciutat de la cultura, i que en aquesta ocasió tingué lloc a Cervera.
