El dijous passat, dia 5 de març Carles Riba Romeva, enginyer de la UPC, va realitzar una conferència al Casal Robert Brillas, organitzada pel Grup d’Estudis d’Esplugues, on va exposar el seu treball sobre les energies renovables, mes concretament, de quina manera es pot portar una transició viable cap a les energies renovables. “El 84% de les reserves de combustibles fòssils s’acabaran al 2060 [..]“. Carles Riba va iniciar la conferència amb aquesta frase impactant, i va explicar la situació actual en la qual ens trobem avui dia amb les energies fòssils que utilitzem i les renovables que encara ens sentim reticents a fer-les servir. A través del seu primer llibre Recursos energètics i crisi. La fi de 200 anys irrepetibles demostra que l’esgotament de les energies fòssils i l’urani és inevitable. Partint d’aquesta realitat, perquè no s’està fent aquesta transició cap a les renovables? Tal i com ho exposa en el seu darrer llibre, La crisi de les energies renovables. La transició energètica del s.XXI, el col·lapse és evitable i aquesta transició ha de tenir lloc en propers 35 anys (2015-2050). No s’està fent per la gran pressió que fan les grans empreses extractores d’energies fòssils que tenen por: perquè les energies renovables són difoses, és a dir, tothom les pot captar al seu entorn (significaria que aquestes entitats perdrien el control sobre el consum) i aquestes entitats ja no podrien continuar amb el seu negoci.
La conferència es va dividir en dues parts. La primera sobre el primer llibre que hem mencionat que tracta l’anàlisi de la situació i el segon que exposa les solucions i de quina manera es pot fer la transició. Si ens centrem en el primer, la diagnosi de la situació ens ve a dir que la població humana mundial ha tingut una crescuda espectacular des de principis de segle XX: de 1930 amb 2000 milions de persones a 2011 amb 7.000 milions de persones. Com és lògic, el consum de les energies fòssils també s’ha incrementat exponencialment, i encara que des de 2008 ens hem vist immersos en una crisi financera mundial, aquest consum no s’ha vist frenat. Aquest, ha estat fomentat sobretot per la lògica neoliberal en què el mercat ho ha de regular tot i, encara que a mitjans de segle les rendes del treball anaven augmentant, les del capital ho anaven fent de forma molt més acusada. Com que no es pot seguir el mateix ritme perquè segons les previsions s’estan esgotant les fòssils (les reserves actuals mostren que disposem d’un 51% de carbó, un 23% de petroli, un 19% de gas i un 7% d’urani), s’ha de produir, en paraules de Carles Riba, un canvi de paradigma on les energies renovables siguin el nostre camí a seguir. Amb aquest canvi segons l’estudi es veuria beneficiat sobretot l’Europa del sud, ja que, a més de que disposen de les majors radiacions solars de tota Europa, són els que menys produeixen energies fòssils i les que més importen!
En la segona part de la conferència Carles Riba es va centrar en les solucions al problema, sobretot, en la viabilitat econòmica d’aquest canvi de paradigma. La diferència principal que va establir és que les resulten cares perquè s’han de pagar les instal·lacions i la compra de la matèria primera, mentre que amb les renovables només s’ha d’invertir en instal·lacions, ja que l’energia no s’ha de comprar, es troba a la natura. Un dels problemes que plantegen les energies alternatives és l’espai que ocupen les seves instal·lacions. Però els càlculs que ha fet Ramon Sans, demostren que es necessitarien 40.000 hectàrees, que suposa l’1,22% del territori de tota Catalunya. Si ens centrem en Catalunya es va demostrar econòmicament que en els pròxims 35 anys es destinarien en el cas que no es realitzés la transició, la factura energètica suposa 631,35 milions d’euros (3 vegades el PIB de Catalunya), en canvi, per realitzar la transició es necessita una inversió de 70.000 milions, 2.000 milions cada any (l’1% del PIB català). A més de l’enorme estalvi que es tindria, la transició energètica suposaria crear molts llocs de treball i per tant reduir l’atur que actualment ofega al país.
Raquel Bascuñán.