Història d’Esplugues des dels primers assentaments fins els nostres temps.

Esplugues de Llobregat, 10 de novembre de 2022

El Cercle Artístic d’Esplugues, a través del GEE, em va demanar de fer una conferència força difícil: La història d’Esplugues resumida en una hora.  Aquesta proposta va ser un repte interessant que vaig gosar realitzar, però no en una hora sinó en hora i vint minuts. Era un repte comprimir quasi mil anys d’història.  Per a fer això vaig fer un guió amb cinc conceptes bàsics que volia exposar: 1r. El medi físic: evolució històrica del relleu. 2n. El topònim d’Esplugues. 3r. L’escut. 4t. Les vies de comunicació. 5è. El creixement urbà.  Era conscient que havia de fer moltes omissions de la història de la nostra ciutat i centrar-nos en aquests conceptes bàsics.

La primera mitja hora vaig desenvolupar els tres primers apartats, bàsicament relacionats amb el medi físic, el nom que reben els seus trets principals i la seva evolució. L’activitat antròpica ha fet que l’home modifiqui radicalment el medi natural. En el nostre cas vam poder analitzar els trets geogràfics, topònims i com han anat evolucionant la muntanya, la plana i els torrents.  I com a conseqüència ja no som un paisatge natural o agrícola, sinó que som un espai bàsicament urbà dins d’una gran conurbació: la Regió Metropolitana de Barcelona. 

Els cinquanta minuts següents els vam centrar en analitzar l’evolució dels camins en carrers, grans vies de comunicació i com es desenvolupà l’urbanisme, transformant-lo en l’objectiu principal de la conferència. Aquesta evolució s’ha produït en un període curt de 300 anys, els darrers. Hem passat de ser un llogaret fora de la capital catalana, a ser un poble des del 1765 fins el 1956, i una ciutat que creix integrant-se dins d’una gran realitat urbana com la Gran Barcelona a partir del 1956. Transformació urbana que, vulguem o no, ha canviat tot l’espai físic, humà i econòmic del nostre municipi.

Dels orígens, amb la consagració de la Parròquia de Sta Ma Magdalena i el Castell de Picalqués, que definiren la nostra identitat durant segles, fins a finals de l’edat moderna, foren l’època d’inici del poble de la parròquia de Sta. Magdalena. Quan es va construir la Carretera els anys 1763-65, va néixer un nucli urbà en creixement lent però constant, que va ser el poble d’Esplugues. Es va passar en 250 anys de tenir 600 habitants a tenir-ne 4500 aproximadament. 

A partir del 1956, la transformació industrial i residencial del municipi feu que en vint-i-cinc anys la població es multipliqués per deu. Vam passar a ser 46.000 habitants. El poble que va ser ja no existia, tot havia canviat. Esplugues era una ciutat molt urbanitzada als afores de Barcelona. Com vam arribar aquí?

La conferència es va centrar llavors ens els principals trets urbanístics de creixement des del 1870 fins avui dia.  Vam poder analitzar els dos primers plànols urbans on es podia observar un poble petit (1870) i el del 1925 quan ja havia començat a créixer i els seus canvis.

Vam analitzar els canvis realitzats entre el 1800 fins el 1900: Evolució del centre urbà, transformació de la Sagrera, Plaça Magdalena, c/Església, edifici principals d’aquella època. Les masies. Noves barriades: Pi i Margall, El Fideuer…

Vam veure com es transformà entre el 1900 fins el 1936: Planificació de l’evolució del municipi, el batlle Isidre Martí i l’arquitecte Gabriel Borrell, una nova visió d’urbanisme, el naixement dels nous barris (La Plana, Finestrelles, barriada Brillas, inici incipient de La Miranda i la Ciutat Diagonal). L’arquitecte Rubió i Tudorí.

Entre el 1940 fins el 1960 es produí una ràpida transformació de l’urbanisme del municipi, posant-se les bases d’un creixement massificat. Entre el 1960 fins el 1980 s’industrialitzà intensament l’espai urbà, fet que començà a desfer-se a partir del 1990. La desindustrialització va permetre transformar aquell espai en residencial. A partir del 2000 hem pogut veure com s’ha anat ocupant tot l’espai que restava. Iniciem la tercera dècada del S.XXI amb tot l’espai edificat. 

Tal com hem dit al principi l’acció humana o antròpica ha transformat radicalment l’espai físic del municipi: d’agrícola, i natural, a totalment urbanitzat amb diversos usos. 

Es va fer la conferència amb un suport tècnic de setanta diapositives amb moltes fotografies, aèries principalment, de plànols, croquis i dibuixos. Així mateix hi hagué un suport amb resums textuals del que s’explicava, fet que va facilitar la comprensió del que s’exposava. 

Josep Florenza i Brillas. Dimecres 9 de novembre del 2022.