L’anada a Xile va canviar moltes coses en la manera de veure el món de Francesc Puig. De fet la seva detenció sota la dictadura de Pinochet i la seva posterior expulsió va ser el final de la seva estada a Xile i d’una etapa en què es van produir grans canvis en la seva manera d’entendre l’amor, la fe i la política.
Aquesta experiència està reflectida magníficament en el seu llibre “Què m’ha passat? En la fe, en la política, en l’amor” i en la seva xerrada on l’autor ens va fer un magnífic recorregut per la seva experiència vital.
La seva peripècia vital s’inicia el 1963 quan va marxar a Xile, formant part d’un equip d'”Agermanament”, i va exercir el servei sacerdotal en diferents barriades populars de Quilpué, fins al 1973, després del cop d’estat de Plnochet contra Allende i el poble xilè.
L’evolució política amb Frei, primer, i Allende, després, el porta a fundar junt amb d’altres sacerdots el moviment de Cristians pel socialisme que neix amb la voluntat de donar suport a les idees de justícia social que propugna el govern d’Allende.
El Francesc a partir del seu llibre ens va explicar d’una manera que ens va commoure profundament, tant a les persones creients com a les que no ho són, aquests canvis que es produeixen en la seva vida. De fet, la seva evolució continua a Barcelona després del seu retorn, però aquesta segona part la trobareu al seu llibre que us encoratgem a llegir.
Què m’ha passat?, és l’exclamació que li surt de l’ànima a Francesc Puig, impressionat de la seva pròpia evolució personal, al rellegir, trenta anys després, les cartes que ell mateix havia escrit des d’Anglaterra, Salamanca i Roma on estava per motius d’estudi. I sobretot després de l’experiència xilena que el va marcar profundament.
El conferenciant va ser presentat per Joan Puiggròs que també ens va introduir en les idees de Cristians pel Socialisme i de la Teologia de l’alliberament.
