Esplugues de Llobregat 11 de juny de 2022
Dissabte 11 de juny el Grup d’Estudis d’Esplugues va organitzar una sortida matinal al Museu Egipci. Les explicacions de l’Elisa, la nostra guia, i les il.lustracions i especificacions que hi ha al llarg de tota l’exposició vam descobrir que Egipte representava un dels models d’Estat més antics de la humanitat. El faraó, personatge com a portador de la sang divina era el summe sacerdot que havia de construir temples i mantenir el culte als déus, era jutge suprem, el garant de l’ordre còsmic que assegura el correcte funcionament de l’univers.
Els egipcis consideraven la mort terrenal com una interrupció temporal, ja que l’ésser humà tenia la possibilitat de viure eternament. La momificació del cos era el procés que condicionava en més gran mesura la possibilitat de vida eterna. Així l’individu havia de disposar d’una tomba o casa de l’eternitat que acollís la seva mòmia, l’equip suficient per a la seva subsistència i una zona de culte. Les vísceres del difunt, les col·locaven en els vasos cànops. Determinats animals també van ser momificats en ser considerats com a manifestacions terrenals dels déus. El gat era l’animal sagrat de la deessa Bastis. Més tard l’ànima del difunt havia de superar el judici al qual era sotmesa per part d’un tribunal presidit per Osiris, déu dels morts. Si la persona superava el judici, l’accés a la immortalitat estava garantit i de no ser així moria irremeiablement.
Els jeroglífics egipcis van ser un sistema d’escriptura en el qual es barrejaven ideogrames, signes consonàntics (simples, dobles, tríples i fins i tot de quatre o més consonants) i determinants (signes muts que indicaven a quina família conceptual pertany una paraula). Els símbols eren també figuratius: representaven una cosa tangible, sovint fàcil de reconèixer. Per dissenyar l’escriptura jeroglífica els egipcis es van inspirar en el seu entorn: objectes de la vida quotidiana, animals, plantes, parts del cos… Els jeroglífics egipcis foren desxifrats pel filòleg francès Jean-François Champollion (1790-1832) l’any 1822, després de la troballa de la Pedra de Rosetta (1799), és una pedra de granodiorita on hi ha gravat, en dues llengües diferents, però en tres escriptures, un mateix decret de Ptolemeu V del 196 aC.. A l’antic Egipte s’utilitzaben tres sistemes gràfics d’escriptura: Jeroglífica, Hieràtica i Demòtica.
Vam finalitzar la visita veien les últimes troballes que havien fet a Egipci, a l’última excavació i unes fotogràfies dels moments més significatius d’aquesta feina. De la mateixa manera hi havia una replica de la tomba de Tutankamón, faraó de l’imperi nou, que va ser descoberta per Howard Carter.
Aquesta anada, ens ha revelat fets interessants i molt profiitosos.
Aquest text es basa en l’article que la Begoña Mozoncillo, nou membre de la junta, ha preaparat pel al proper número de la Crònica de la Vida d’Esplugues. Un cop publicada la revista reproduirem l’article en la seva totalitat.
