Sant Jordi poètic i Musical 2015

Una vuitentena de persones van assistir al M’aclame a tu Ovidi Montllor organitzat pel Grup d’Estudis  d’Esplugues el passat dia 9 d’abril al Casal Robert Brillas d’Esplugues de Llobregat. Volíem paralar amb ell a través d’episodis de la seva vida i amb moltes de les seves cançons ara que fa 20 anys que ens va deixar o com diria a ell va començar “les seves vacances”. Una vegada més vam voler que fossin el Jaume Calatayud i el Vicente Monera els qui ens organitzessin aquest viatge poètic i musical per la vida i la música d’un dels alcoians més il·lustres per molt que la dreta espanyola més rància, que domina el parlament valencià, no hagin volgut sumar-se als molts actes que arreu el País Valencià (i de tots els Països Catalans) es faran al llarg del 2015. Sort que l’ajuntament d’Alcoi sí que ha estat a l’alçada intel·lectual i moral que l’Ovidi es mereix.

La nostra presidenta, Rosa Abós, va presentar l’acte, en Joan Puiggròs va llegir la procama de Sant Jordi i, per acabar, Jaume Calatayud i Vicente Monera van fer un magnífic recorregut per la vida i les cançons de l’Ovidi.

Biografia de l’Ovidi

Fill d’una família de classe obrera de l’Alcoi de postguerra, era el més gran de tres germans. De caràcter malaltís, aprofitava per a llegir les obres que el seu oncle li havia deixat en exiliar-se. Encara no havia complert 12 anys quan va haver de deixar l’escola per les necessitats econòmiques familiars. S’hagué d’espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents com mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable. Per combatre les desigualtats que havia observat, quan es traslladà a Barcelona el 1959 s’integrà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i després al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).

Cantant i poeta

Inicià la seva carrera artística en el món del teatre el 1965, el 1967 aprengué a tocar la guitarra de forma autodidacta i el 1968 començà a cantar professionalment i enregistrà el seu primer disc, La fera ferotge, una crítica a l’obsessió del franquisme per l’ordre, la lluita desigual de l’antifranquisme, i la passivitat de les classes mitjanes. Aquest disc el vinculà amb la Nova cançó i inicià diversos concerts amb Toti Soler.

A partir del 1968, començà a interpretar poemes musicals d’autors com Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Pere Quart, Josep Maria de Segarra, entre d’altres. Açò, més tard, el relacionaria amb la Nova Cançó, un moviment artístic musical que va nàixer durant el franquisme i que pretenia impulsar la llengua catalana mitjançant un llenguatge reivindicatiu. La divulgació de l’obra de poetes catalans va ser una de les constants de la seva vida, i juntament amb Raimon, Francesc Pi de la Serra i Lluís Llach, les seves cançons van ser referents de l’antifranquisme fora de l’àmbit catalanoparlant.[9] El govern autonòmic el va silenciar i fou vetat a Radiotelevisió Valenciana.

Actor de cinema

El 1974, la seua carrera com a cantant i actor de teatre va fer un gir cap al cinema gràcies a la proposta de Francesc Betriu per participar en el film Furia española. I un any després participà a Furtivos, dirigida per José Luis Borau, una pel·lícula que va haver de lluitar contra la censura i que aconseguí un gran èxit entre el públic i la crítica, que hi mostrà una opinió favorable. En pocs anys, amb la participació a La ciutat cremadaL’obscura història de la cosina MontseSoldadosCompanys, procés a CatalunyaLa veritat sobre el cas SavoltaLa SabinaLa campanada i El nido es va convertir en un dels actors fonamentals de la Transició, representant habitualment el paper de personatges complexes i traumàtics.

Després de l’èxit d’aquestes pel·lícules, el futur d’aquest actor novell semblava esperançador, però les seues següents interpretacions no gaudiren del mateix èxit. D’ací que la seua carrera com a actor de cinema semble no haver rebut el reconeixement que mereixia després de la seua brillant aparició sobtada en la pantalla gran. Els últims deu anys de la seva vida s’apartà del panorama musical per a centrar-se en el teatre, la televisió i el cinema.

A partir de protagonitzar Furtivos, procurà de cercar un perfil interpretatiu que el desvinculara del paper d’aquesta pel·lícula. Ell considerava que per aprendre a ser actor calia no rebutjar cap oportunitat, de manera que li permetera aprendre i madurar com a tal. En ocasió d’aquests fets afirmà: «La història de Furtivos em va marcar un tipus de personatge que altres directors intentaren seguir. M’encasellaren i els guions que rebia eren les segones i terceres parts de la pel·lícula de Borau. Com que la cançó està funcionant, jo destrie i seleccione molt la meua aparició en la pantalla. Després me’n penedí perquè el temps m’ha demostrat que treballant és l’única forma en què un aprèn, i treballar en cine és difícil».

En quinze anys, l’Ovidi, va rodar tres o quatre pel·lícules per any treballant amb tots els directors que li oferien un paper en el seu llargmetratge: Imanol Uribe, Antonio Drove, Jaime Camino, Josep Maria Forn, Luis Cortés, Jordi Bayona, Eloy de la Iglesia, Jaime de Armiñan, etc. La seua trajectòria com a actor va ser mereixedora de premis com el guardó del Festival Valencià o el premi d’interpretació del Festival de Cartagena de Indias, per la pel·lícula Soldados (1977) d’Alfonso Ungría. L’any 1994 va ser nomenat Miquelet d’Honor per la Societat Coral el Micalet de València. També participà en doblatges de pel·lícules, com per exemple en el doblatge al valencià de Casablanca, on Ovidi posava veu a Sam. Com actor de cinema majoritàriament interpretà personatges introvertits i marginats amb els qui s’identificava.

Homenatges

L’any 1995 moria a Barcelona a conseqüència d’un càncer d’esòfag. Cinc mesos abans, Alcoi -el seu poble natal- li havia tributat un emotiu homenatge. Les seues cendres reposen al cenotafi de personatges ilustres del cementiri d’Alcoi.

Entre els homenatges que se li han fet, cal destacar el que es va celebrar el 15 de maig de 2006 al Palau de la Música Catalana. Organitzat per l’Ateneu de Gràcia La Torna i la discogràfica catalana Propaganda pel fet. Aquest homenatge va comptar amb les intervencions de Vicent Partal, Alfred Lucchetti, Oleguer Presas, Isabel-Clara Simó, Pep Riera, Gabriela Serra, Toni Miró, Arcadi Oliveres, entre d’altres. Hi van participar els músics següents: Toti Soler, Llúcia Vives, Toni Xuclà, Jordi Vidal, Materrània, Biel Mesquida, Miquel Gil, Lidia Pujol, Túrnez i Sesé, Obrint Pas, Verdcel, Feliu Ventura, Al Tall, Safanòria, i Poetristes (banda liderada per Titot), la Fera Ferotge (banda que interpreta peces de Montllor, formada per membres d’Inadaptats i Cesk Freixas).

El 10 de març de 2013, coincidint amb el divuitè aniversari de la seva mort, Alcoi va organitzar una sèrie d’actes entorn del cantautor. Algunes d’aquestes mostres d’homenatge foren el canvi de nom del passeig Viaducte pel d’Ovidi Montllor, la instal·lació d’una placa a la casa on va néixer (carrer de Sant Joan de Ribera, 15), i la inauguració d’una escultura de cinc metres d’alçada feta pel seu amic Antoni Miró anomenada Faré vacances.

En ocasió del 20è aniversari de la seva mort, ha estat editat un CD de recull de les seves cançons, amb el nom de 20 anys de vacances / 20 cançons i es proposa L’Ovidi: el making of de la pel·lícula que mai es va fer, un documental de ficció que explica la seva vida, interpretada per Eduard Fernández.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.