Mentre que la crisi econòmica forma part de les nostres preocupacions i de les nostres converses quotidianes, de la crisi energètica, no en parlem. Probablement no som conscients, en general, que van íntimament relacionades. Per això el Grup d’Estudis d’Esplugues vam convidar el Carles Riba, autor d’un llibre sobre el tema, perquè ens en parlés. La xerrada la vam fer el passat 8 de novembre en el marc de les nostres xerrades mensuals el primer dijous de cada mes.
El Carles és enginyer industrial i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des de l’any 1971. Va començar treballant d’enginyer a SEAT. Va el primer alcalde democràtic de Sant Joan Despí i vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona. Fa més de 25 anys que des de la universitat col·labora amb empreses i administracions en nombrosos projectes tecnològics. L’any 1995 va assumir la presidència del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i després la vicepresidència de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, responsabilitats que encara exerceix.
És autor d’una dotzena de llibres tècnics i nombrosos articles en revistes especialitzades, fonamentalment en el camp del disseny avançat de màquines. També ha escrit articles d’opinió per a la premsa i ha publicat diversos treballs en l’àmbit dels estudis locals.
La seva preocupació pel món que l’envolta i la lectura d’informacions sobre la crisi energètica el va portar a estudiar el problema d’una manera objectiva per veure quina era la situació real de les reserves energètiques.Va buscar dades d’organismes internacionals fiables i va elaborar una metodologia que li permetés de comparar les dades obtingudes ja que els estudis sobre les diferents fonts d’energia fan servir magnituds diferents.
Una primera constatació és que els recursos de la natura són finits i que gastem més del que la naturalesa és capaç de produir. El model és insostenible si seguim apostant per les energies no renovables. Sorprenentment constatem que una gran majoria dels responsables polítics i empresarials no tenen en compte aquest problema. I si els recursos són limitats, serà possible mantenir el sistema de desenvolupament industrial iniciat ara fa uns 200 anys basat en l’explotació del carbó, del petroli, del gas natural i de l’urani?
L’anàlisi d’aquest llibre es basa en dades de les grans agències de l’energia (EIA, Energy Information Administration, del govern dels Estats Units, i l IEA-AIE, Agència Internacional de l’Energia, de l’OCDE), així com en altres fonts estadístiques reconegudes a nivell internacional, convenientment contrastades i reelaborades.
Els resultats contradiuen moltes argumentacions oficials. Paradoxalment els representants polítics i empresarials diuen una cosa i les dades dels organismes que en epenen diuen el contrari. Les dades mostren que la crisi energètica serà profunda i es manifestarà ja en la dècada present. Els recursos no s’acabaran de cop, però l’augment de la demanda i l’escassetat de l’oferta faran inviable el creixement continu. La crisi financera n’ha estat un preludi i en poc temps, en un país com el nostre, la factura energètica superarà la factura del deute públic.
L’autor posa en un horitzó d’uns 50 o 60 anys l’esgotament de les reserves en funció de la font d’energia analitzada. Primer entrarà en el petroli, que amb la tecnologia actual insubstituïble en una bona part del transport fet que comportarà la crisi del transport, el fre a les produccions globalitzades i, en darrera instància, la crisi alimentària (també en els països desenvolupats!). L’energia nuclear tampoc és cap alternativa: és molt cara (només els ajuts públics la fan rendible) i les seves reserves s’acabaran abans que les des combustíbles fòssils. A més, ell canvi climàtic (imparable, a partir de les tendències analitzades) posarà dificultats afegides a les readaptacions necessàries.
Una Europa profundament deficitària en energia quin futur té amb els recursos energètics ja exhaurits?.
De la xerrada sortim una mica espantats, però en Carles ens diu que hi ha alternatives i l’emplacem a una nova xerrada per parlar-ne.