Esplugues de Llobregat, 4 de desembre de 2014.
La xerrada sobre els gegants d’Esplugues, La Marta i el Mateu (i el Quim) fan 30 anys, ha estat la darrera de l’any i la vam fer a l’Avenç ja que el Robert Brillas el tenien ocupat els Pastorets que estaven muntant l’escenari i assatjant l’obra. La presentació la va fer la nostra presidenta Rosa Abós. El nostre vicepresident, Santi Campo, va fer una història dels gegants, l’Esteve Pi va explicar la fundació de la colla d’Esplugues, el Cinto Babot va comentar els fets més rellevats d’aquests 30 anys d’història i el jove Àlex Serres, ens va dir què porta un jove com ell a fer de cap de colla dels geganters.
Els gegants festius estan documentats des de l’edat mitjana. I el seu origen està íntimament lligat a la festa del Corpus. És una història amb alts i baixos que va patir també les conseqüències negatives de la Nova Planta. El món geganter va tenir una recuperació important coincidint amb la renaixença i, finalment, el creixement més espectacular és a partir dels anys 80 a Catalunya, coincidint amb la recuperació de la democràcia que va comportar una gran revifalla de la cultura popular. Ajuntaments democràtics i recuperació de la cultura popular van íntimament lligats, ja que en aquells anys també es funden a Esplugues els bastoners i l’esbart.
L’any 82 tenen lloc tres fets importants que seran la base del desenvolupament espectacular del moviment geganter: el Congrés de Cultura Tradicional i Popular, la 1ª Trobada internacional de Gegants a Matadepera i la presència dels gegants a la cerimònia inaugural dels Campionats mundials de Futbol. Aquí a Esplugues també es viu un ambient ple de vitalitat un cop superat el mal tràngol de l’intent de cop d’estat del 23F del 81. Un grup de joves es plantegen crear una colla gegantera i obtenen el ple suport de l’ajuntament per mitjà del Jordi Mir, regidor de cultura, per construir els gegants que el faran la gent de Can Boter de Tiana. Per la festa major del 84 ja estaran llestos, tenen un padrins, el gegants de Molins i ara caldrà gent per portat els gegants. Al final s’ajunten el 10 fundadors: Pere Pérez, Jordi Cubells, Ferran Guasch, Toni Andreu, Pere Abelló, David Carreras, Joan Fuster, Jordi Figueres i Esteve Pi. I també necessiten algú per transportar el gegants i aquí jugarà un paper important el Joan Fuster, que en aquells moments tenia a Esplugues una empresa de transports.
La nostra colla de gegants és molt innovadora, de fet va comença amb dos o tres gegants segons es miri. Són la Marta i el Mateu i el cavall Quim. Són, doncs, tres però si el Mateu va a cavall, llavors serien dos. Es complicat fer muntar el Mateu i per això el més habitual és que vagin separats. De fet, no hi ha cap colla més que tingui un gegant que pugui anar a cavall. I l’any 87 es fa afegir la Caterina a la colla, o sigui que ja són tres o quatre segons es miri. Aquest esperit innovador també el van demostrar amb els capgrossos agosarats de disseny però que s’han acabat fent un lloc al nostre cor. Són el Dimoni de l’Espluga, el Cargolí, el del Canó, en Vidalet, el pastor de Finestreles, els pagesos de la Plana, el bruixot de la Mallola, el Marquès d’Esplugues (hereu de can Clota, senyor del Gall i no res de la Miranda), la Rajoleta, l’indi d’Esplugues City i el cavaller de Picalqués.
La música és molt important, però la colla no ha aconseguit de tenir un grup estable així que en moments importants es busca algú. L’activitat castellera té un component familiar molt important, el fet de sortir molts diumenges és difícil de mantenir si la família no s’hi apunta.
La colla va començar amb molta empenta i amb objectius ambiciosos encara que amb un funciomnament una mica anàrquic al principi. Les primeres sortides són al 85 i aviat es fa la proposta d’esdevenir ciutat gegantera pel 1990. El fet que no s’aconseguís la fita desanima una mica els components de la colla, però aquesta decepció s’anirà superant, l’estructura de la justa es va consolidant i finalment s’aconsegueix ser ciutat gegantera l’any 1997. Actualment la Junta es reuneix cada cada dijous i al final d’any es fa l’assemblea i cada dos anys es procedeix a la renovació de la junta. El finançament bàsic és de l’ajuntament ja que totes les sortides van a costa dels participants i això ja és una despesa econòmica important per als membres. Durant molts anys el gegants era l’element més esperat de la festa, encara que amb el temps s’han proposat noves activitats que li han tret una mica de protagonisme als gegants, tot i això continuen sent un dels elements que la gent espera més. La colla també participa en les festes de barri quan les entitats organitzadores els ho demanen.
La principal activitat principal són les trobades i aquestes es fan a tornavisita. Si organitzes una trobada hauràs de tornar la visita a totes les colles que vinguin. Hi ha unes activitats d’obligat compliment com la de la “Ciutat Gegantera” que va ser creada el 1985 per l’Agrupació de Colles Geganteres a imitació de la ciutat pubilla de la sardana. També són importants la Trobada Nacional de Capgrossos del 2004 i la Trobada de Gegants del Baix Llobregat del 2007, que es van fer a Esplugues. En total cada colla té l’obligació de fer sis sortides obligatòries. L’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya té dos gegants propis el Treball i la Cultura. Finalment destaquem les sortides a l’estranger de Lille (2004), Maastricht (2010) i Steenvoorde (2012).
Ja hem dit que l’activitat de la colla és molt complexa ja que el transport dels gegants és complicat, s’han de moure moltes persones i s’ha d’organitzar molt bé el calendari per participar a les activitats obligatòries, però també a aquelles que et demanen d’anar-hi al seu poble o bé se’ls demana que vinguin a Esplugues, perquè s’hauran de programar les tornavisites corresponents i aquí és on juga un paper molt important el Cap de Colla.
En resum, al Grup d’Estudis ens agrada celebrar amb les entitats els seus aniversaris i ens agrada a ajudar a difondre el que han fet i el que fan. En aquesta xerrada vam aprendre molt del món geganter i dels nostres gegants i ja sabem que conèixer el nostre patrimoni, en aquest cas immaterial, en ajuda a estimar-lo. Bon trentè aniversari i que en feu molts més perquè això serà senyal que l’Esplugues que tan estimem continua sent un poble viu i amb una gran riquesa cultural.
