cartell de l'acte

Esplugues i l’ensenyament (Un passeig històric per Esplugues i les seves escoles) segona part: guerra i postguerra

Esplugues de Llobregat, 5 de febrer de 2009.

Tot i que per efectes de la contra programació vam haver de fer l’acte a la Sala d’Exposicions la xerrada va ser un èxit amb un públic que intervenia sovint per completar les dades dels ponents.
El Josep Lluís i el Rosario van fer una exposició molt amena i van començar amb el gran canvi que va suposar la república que va fer una gran inversió en ensenyament ja que l’extensió de la cultura era un element fonamental de la seva acció de govern. Tot i la guerra la Generalitat va fer també un gran esforç amb la creació del CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada).
La victòria del franquisme va suposar la persecució de la intel·lectualitat i la depuració de milers de mestre. El règim franquista va voler premiar el suport de l’església potenciant el seu paper en l’adoctrinament del jovent i no va tenir mai l’escola com una prioritat de la seva acció de govern.
Aquesta època va coincidir amb un creixement espectacular de la població d’Esplugues a partir especialment dels anys 60. Esplugues va passar d’uns 4 mil habitants després de la guerra a més de 40.000 als anys 80 i d’escoles se’n van fer ben poques.
El gran canvi es va produir als anys 70. Per una banda la Llei General d’Educació de Villar Palasí, va fer que el règim es preocupés per primera vegada per l’escola i la pressió popular reclamant escoles fa fer la resta. El resultat va ser que als anys 70, en l’època de l’alcalde Català, es van fer la majoria de les escoles que tenim avui en dia i que tenen noms de mestres recordats per la gent d’Esplugues,
L’exposició va anar també acompanyada de fotos de l’època i es va enriquir amb les aportacions de públic.
Va tancar l’acte el president del Grup d’Estudis que va lamentar que tot i tenir reservada la sala gran del Robert Brillas el primer dijous de cada mes per fet l’habitual xerrada, sovint se’ns pren per fer actes programats més tard i se’ns dóna la sal petita de difícil accessibilitat.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.