Espugues de Llobregat, 10 de desembre de 2015.
La xerrada del desembre la vam haver de fer a la Pau Sans i Guitart del Robert Brillas perquè la sala Pere Mañé i Baleta la tenien ocupada com cada desembre pels Pastorets d’Esplugues. La sala es va quedar petita i amb les normatives actuals unes quantes persones es van haver de quedar dretes.
Va presentar la xerrada el Miquel Casellas, membre de la junta directiva del grup d’Estudis i també escriptor local. Va fer un inventari molt complet de publicacions d’autors i autores d’Esplugues, començant pel Baró de Baldà que sense ser d’Esplugues en el seu dietari del Calaix de Sastre ens explica moltes pobles del nostre poble ja que passava l’estiu a la casa pairal de Can Cortada.
El Joan Verdaguer Andrés va fer el seu primer poeta que li va costar un clatellot del mestre que no va valorar la seva activitat poètica a classe. A l’any 76 va contribuir a formar el grup Desperta Ferro que tenia com a objectiu divulgar els poetes catalansi que va durar fins el 1990. Ara han tornat a trobar-se amb el Joan Ramon Ramia i han tornat a actuar. Amb el Bartomeu Ventura, a qui creu que Esplugues li deu un homenatge per la seva gran tasca cultural, va fundar el grup de teatre L’Endoll. La seva poesia té un marcat caràcter social, no en va, va treballar en una fàbrica abans de ser professor, i aquest fet li va provocar més d’un problema quan feia la mili. Continua escrivint i publicant llibres de poemes i està treballant en un llibre que parla d’Esplugues i que espera poder-lo presentar aviat.
La Roser Algué i Vendrells és nascuda a Navàs i porta molts anys vivint a Esplugues on ha fet de mestra, ara està jubilada, però com diu ella de fet continua sent mestra perquè “una mestra no es jubila mai”. Enamorada de la seva feina i també de l’escriptura, en vers o en prosa, té un bon grapat de llibres publicats. La prosa sol ser per explicar records d’infantesa, contes infantils, en els seu poemes els sentiments són els protagonistes. Els primers poemes els va sentir de la seva mare que tot i que només va sis mesos a l’escola va aprendre a llegir llegint poemes. De petita ja tenia l’interès per escriure i sempre en català, perquè els sentiments només els podia explicar en la seva llengua. Durant 5 anys va fer un programa de divulgació poètica a Ràdio Estudi Esplugues. Va publicar arran dels incendis al Bages del 1994 Sota un vel de cendra, cròniques de la vida de pagès.
El Jordi Macarulla Tarrés porta el Club de lectura de novel·la negra de la biblioteca Pare Miquel d’Esplugues. El primer que no és mestre. Escriu de petit i a l’institut guanyava els premis literaris, escriu en castellà principalment en castellà perquè ha viscut a barris on l’únic que parlava en català era ell. De més gran ha après a escriure català i es planteja d’escriure en català. Va començar a escriure poesia per lligar, i també poesia utilitària: sonets per a persones conegudes destinats a persones conegudes. Després es va passar al compte d’adults i, finalment, a la novel·la negra que és el que a ell li agrada i que per sort ara està de moda. És molt lent escrivint i la novel·la que està escrivint ara passa a Esplugues. El Jordi s’inspira en la realitat i per la feina que fa a l’ajuntament del Prat ha de treballar molts conflictes i això suposa una mina inesgotable.
L’acte va acabar amb l’actuació del grup “Desperta Ferro” amb Joan Ramon Ramia i Jordi Macarulla.
A continuació us adjuntem la presentació dels escriptors i escriptora que va preparar per a l’acte, el Miques Cassellas.
Jordi Macarulla Tarrés: Va néixer a Barcelona l’any 1965, i és resident a Esplugues de Llobregat, des del 1994. És llicenciat en Filologia Hispànica i diplomat en Relacions Laborals. Màster en Recursos Humans, relacions laborals i prevenció de riscos laborals. Actualment estudia Criminologia a l’UOCProfessionalment treballa com a tècnic de prevenció de riscos laborals al departament de Recursos Humans de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Ell mateix es defineix com un “manipulador d’anècdotes quotidianes i depredador d’històries alienes” i voldria viure del conte, amb el bon sentit, escrivint contes. Des del 2014 és conductor del grup de lectura de novel·la negra a la Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues. Escriu tan en català com en castellà. Al 2004 va guanyar el Certamen Literari de Poesia i Relat Curt Ciutat Sant Andreu de la Barca i el seu llibre Formas del relámpago va guanyar el XIIè. Premi de Cuentos de l’Ateneo de la Laguna l’any 2006. Té escrita també la novel·la Desagüe, encara inèdita.Actualment ha començat a escriure una novel·la negra ambientada a Esplugues, encara sense títol. Ha participat en diversos llibres col·lectius: Siete Voces (2011), Cops Amagats (2012). Ha estat jurat el 2013 del premi Delta de literatura per dones. També té un bloc a internet.
Joan Verdaguer Andrés: Nascut a Esplugues l’any 1957, ha exercit de mestre d’ensenyament primari i secundari. Ha estat membre i cap de l’Agrupament Escolta i Guies Sant Jordi, com també ho va ser de l’Agrupament Escolta Abat Oliba. És també cofundador del teatre l’Endoll i del grup de poetes El Corcó d’Esplugues. Com a mestre, ha escrit una sèrie de treballs que formen part d’una extensa col·lecció que cobreix l’àrea de coneixement del medi social i natural pels tres cicles d’educació primària. Des de l’any 1976, s’ha dedicat a la difusió de la poesia catalana com a rapsode del grup Desperta Ferro. Ens diu que la seva principal afició és escriure poesia i en té una extensa producció. Ha publicat diversos llibres, J. Verdaguer, Tras una larga espera, Silenci per esclatar, Mirada Oberta i aquest any Espera’m a l’Alba. Ha guanyat diversos premis, el més recent aquest passat dilluns, el premi poètic atorgat per CCOO.
M. Roser Algué Vendrells, filla de Navàs a la comarca del Bages, nascuda el 1945, actualment viu a Esplugues de Llobregat. Ha estat mestra de primària, ara jubilada, enamorada de la seva feina, i des de sempre ha tingut una il·lusió: escriure.
Amb esforç aconsegueix fer realitat el seu somni, unes vegades en prosa i d’altres en forma de poesia, segons el que li dictava el cor a cada moment. La prosa sol ser per explicar records d’infantesa, contes infantils… I en els seus poemes, els sentiments en són protagonistes. En ambdós casos sempre hi trobem un llenguatge planer i entenedor, mostrant un gran amor per la natura, que els pares li van inculcar de petita.Ha escrit llibres de prosa i poesia amb els títols, Sota un Vel de Cendra el 1999, i Petiteses. L’últim un conte anomenat La Pica no sagrada. Té un blogspot que amb el nom de Petitesesroser, hi va incloent, algunes de les seves poesies o reflexions del seu dia a dia.
