La Irene Sánchez és una noia jove, d’Esplugues que quan feia el batxillerat va decidir estudiar el Parc de Can Vidalet que és l’espai verd més gran que tenim a Esplugues i que és l’origen també del barri més poblat de la nostra població. Al grup d’estudis ens agrada donar veu a aquelles persones del nostre poble que coneixen aspectes interessants i que és important de divulgar-los i fer-los arribar a la ciutadania.
En un dia gèlid vam ser moltes les persones que ens vam acostar al Robert Brillas per seguir la seva interessant xerrada que va tenir una part dedicada a la història del parc i una altra part en que ens el va descriure.
La idea que a l’edifici que ara ocupa l’Escola Oficial d’idiomes durant la guerra s’hi va estar Juan Negrín no està comprovada documentalment, en canvi, sí que ho està la de Indalecio Prieto, ministre de defensa,
Un altre element de debat és sobre l’autoria dels jardins i la més que probable intervenció del Jean Claude Forestier en el disseny dels jardins ja que en aquells moments era a Barcelona i el seu deixeble Nicolau Rubió i Tudurí era arquitecte municipal d’Esplugues en aquells moments.
és un jardí gairebé pla.
A més de l’atractiu, que comparteix amb qualsevol altre parc, de ser un indret per al repòs al lleure i l’apropament a la natura, n’ofereix un de suplementari ben particular: la possibilitat de poder gaudir i aprendre dels valuosos elements antics que guarda gelosament (el palauet, el llac, l’estany, el safareig, la vegetació, etc.) i de la seva característica d’organització de l’espai. Aquesta tipologia de jardí combinava dissenys geomètrics, prop de les cases, amb altre vegetacions quasi espontània sobre un relleu creat artificialment que pretenia imitar el paisatge natural. L’aigua era un element fonamental, distribuïda fins els últims racons per una xarxa de petits canals. Cascades i sortidors aportaven el so al conjunt visual.
