L’any 1966, Manolo Magdaleno i altres veïns del barri van fundar el Club de Futbol de Can Vidalet. El passat 29 de gener al Centre Cultural Cadí, que es va quedar petit per a la gran afluència de gent que va voler ser-hi present, el club va organitzar un emotiu acte per iniciar els actes del 50 aniversari.
L’Óscar Garcia, coordinador esportiu, va presentar i tancar l’acte. La Montse Magdaleno, filla del fundador va explicar, les seves vivències personals perquè el club estava plenament present en la vida familiar. La seva seu social era el bar de la família (c. Pubilla Casas 28) i els dos fills, el Pepe i el Manolo també havien estat en la directiva del club.
Van intervenir, a més, Pedro Collado (mític ex-jugador del club), Anastasio Jiménez (ex-jugador i ex-entrenador que és llegenda viva del club), Pedro Rubio (ex-president durante 15 años), Miquel Farrerons ( de Soccer Services, responsables de formació) Ángel Rodríguez (actual president), Francesc Folguera (de la Federació Catalana de futbol), Pilar Diaz (Alcaldesa de Esplugues).
Abans del naixement del Canvi al barri hi havia hagut altres equips com la “Peña Hortènsia”, “Hojas Iberia Can Vidalet” i “Pubilla Pubillense”. Van agafar el nom del barri perquè ja es començava a despertar la consciència de la pròpia identitat. I com a colors van agafar els del Sabadell que llavors estava en primera divisió per superar les disputes entre barcelonistes i madridistes. La primera directiva estava formada per Manuel Juan Magdaleno de Heras (President), Manuel Magdaleno Martínez (Secretari), Pablo de la Osa (delegat) i els vocales: Ceferino Babiano, Francisco Hillinger, Leonardo Suarez. Els jugadors eren: Anselmo, Cándido, Manuel Zapata, José Chamorro, Luis Sánchez, Gerardo, Hermanos Rojas, Alfonso Arisa, José Castellano, Antonio Vera, Francisco Barroso y Real Hernández. I l’entrenador José García.
En aquells anys Can Vidalet, com els altres barris nous que s’havien creat com a conseqüència de la immigració massiva dels anys 60, no tenia equipaments, ni carrers asfaltats, podríem dir que es tractava de barris abandanats pels ajuntaments. I la gent comença a organitzar-se per millorar les seves condicions de vida. És en aquest context que Manolo Magdaleno vol impulsar el futbol perquè els joves deixin d’estar pels carrers sense res a fer amb el perill que això suposava i que es puguin dedicar a una activitat positica com és l’esport.
La primera temporada jugaven amb altres equips de barris limítrofes i van crear un lligueta local. En la temporada següent es van inscriure en les lligues d’Educación i Descanso (organització lligada al sindicat únic franquista. I ja posteriorment als campionats de la Federació Catalana de Futbol.
El Can Vidalet és un equip de barri des del seus orígens i vol implicar-se en la seva realitat social i promoure la participació. Per això la seva aspiració no és competir amb les grans estructures professionals sinó ser millor club de barri i per fer-ho possible donen una gran importància a l’educació en valors, tots els equips són una pinya des dels més petits, els promeses, fins als infantils i l’amateur.