Vam sortir quasi puntualment poc després de les 8 del matí. El viatge plàcid i a Cervera ens esperava un bon esmporzar al Gran Cafè: pa amb tomàquet, embotit i formatge, vi aigua, cafè. Ja estem en forma per començar a amarar-nos de cultura. La historiadora Maria Teresa Sala (acampanyada per Jaume Carbonell del Centre Municipal de Cultura) ens va fer una introducció a la història de Cervera i al seu paper en la guerra contra Felip V. Tots sabem que el paper de la gent de Cervera tradicionalment s’ha posat al costat del Borbó, però la Maria Teresa ens va explicar molt bé el paper complicat que tenien com a zona de frontera i amb poques eines per defensar-se tot i ser una ciutat emmurallada. Molt bones explicacions, molt didàctiques i molt entretingudes.
A continuació vam començar la sortida: carrer major, pl. de la Paeria, església de Santa Maria, Universitat i visita al Centre d’Acollida Turística de Cervera on vam veure un vídeo sobre els orígens de la Generalitat com a organisme permanent que va tenir lloc a les Corts de Cervera de 1359. Un matí intens i molt interessant. Vam aprendre que la paraula paeria que designa els ajuntaments de Lleida i de Cervera i la paraula paer en cap, que designa l’alcalde, signifiquen home de pau.
La Segarra era una zona deshabitada com a zona de frontera amb la Catalunya Vella. Les primeres famílies pageses s’instal·laran a la Segarra el 1029 i la zona no s’estabilitzarà fins uns 100 anys més tard amb la conquesta de Lleida el 1139. La Montse Pérez ens va saber transmetre una bona part del que sap, però hauríem hagut de menester més temps per poder escoltar les moltes coses que sap de Cervera. La Paeria és un edifici barroc del segle XVII.
Santa Maria de Cervera és una església gòtica amb importants elements romànics del seu origen, situada al municipi de Cervera, la Segarra. Vers mitjan segle XI ja consta en una relació de parròquies del bisbat de Vic. Coincidint amb la seva fundació de l’any 1081 fou cedida del priorat de Sant Pere Gros al monestir de Ripoll. Durant la baixa edat mitjana, gràcies a la puixant situació econòmica de la ciutat, es va construir sobre l’antic edifici romànic l’actual temple d’estil gòtic. L’aspiració dels cerverins a tenir bisbat explica que s’hi esmercessin molt recursos en la seva construcció ja que es tracta d’una església magnífica. Destaquem la talla romànica de la verge del segle XII que presideix l’altar major i la Capella del Santíssim Misteri situada a la dreta del creuer, construïda l’any 1633. El conjunt escultòric i d’efecte admirable dins les línies del barroc, va ser concebut i realitzat per Jaume Padró el segle XVIII. L’oratori guarda en el seu reliquiari una estella de la creu de Jesús.
Vam visitar la universitat, edifici imponent d’estructura militar amb una façana exterior barroca presidida per una enorme corona amb la qual Felip V volia mostrar el seu poder i una façana neoclàssica a l’interior. Vam poder entrar a la sala més noble, el paranimf, que té també un interessant conjunt arquitectònic obra també de Jaume Padró. I va deixar pel final la història de per què es va fer la Universitat de Cervera (Felip V va fer tancar totes les universitats catalanes i va concentrar els estudis a Cervera), ja que com va deixar ben clar ella era segarrenca i mirava amb un cert distanciament la ràbia que els fa als cerverins i cerverines que els parlis de “botiflers” o de la “universitat” i el port de mar. El restabliment de la Universitat a Barcelona el 1842 suposarà la crisi de la universitat cerverina.
Un bon dinar, una visita a la tarda voluntària que molts vam aprofitar per resseguir les muralles i fer compres diverses. Bona tornada també com és habitual.