Canet de Mar, 12 de maig de 2023.
La ruta comença a la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, situada a la part alta de la riera de Sant Domènec i no lluny de l’estació de tren. La casa forma el xamfrà de les rieres Gavarra i Buscarons i és la seu de l’Oficina de Turisme. Domènech i Montaner la va construir entre 1918 i 1920, fent-se ajudar pel seu fill Pere Domènech Roura i el seu gendre, Francesc Guàrdia. En ella hi residia i, a la contigua masia Rocosa, hi tenia el seu estudi i taller. Aquí, Domènech i Montaner hi va dibuixar obres emblemàtiques de l’arquitectura catalana i mundial, com el magnífic Palau de la Música.
A la mateixa riera Sant Domènec s’alça la imponent Casa Roura, un encàrrec dels cunyats de l’arquitecte. La restauració de l’edifici es va fer important rajola de França per recuperar la coberta cònica de rajoles vidriades que corona l’espectacular torre rodona de la banda sud. També hi destaquen les gàrgoles de la cornisa de la torre mirador. Actualment és un restaurant que manté el nom de Casa Roura.
Al costat de la Casa Roura i fent xamfrà amb el carrer Ample, hi trobem l’Ateneu Canetenc. Aquest edifici restaurat entre els anys 1991 i 1999, és ara la casa dels llibres, la Biblioteca Municipal. Hi destaquen la rosassa central amb vitralls de colors, la gran balconada que ressegueix tot l’edifici i la forja de les seves baranes.
Continuant pel carer Ample podem observar la Casa Floris, realitzada per Pere Domènech Roura; la Casa Puxan, feta pel mestre d’obres Josep Cabruja per encàrrec de l’americano Jaume Puxan, alcalde de Canet, i l’elegant i alhora senzilla Casa Carbonell, amb una treballada barana del balcó que conté motius florals de forja i esgrafiats a la façana.
Pel que fa a Eduard Ferrés, l’arquitecte va aixecar l’Antic Escorxador, un edifici de línies molt sòbries i funcional ubicat al peu de la N-II, avui seu de la policia local i la Casa Alsina Roig, situada a la riera de Buscarons, edifici projectat per encàrrec d’un altre americano, inspirada amb la variant vienesa del modernisme anomenada ‘Sezession’.
Continuem per la riera Buscarons per trobar la Fàbrica Jover, inaugurada el 1910 i projectada per Pere Domènech i Roura. De Puig i Cadafalch, cal fer esment del primer conjunt industrial projectat per l’arquitecte, la Fàbrica Carbonell, edificada el 1899, i del Restaurant del Santuari de la Misericòrdia, construït el 1914 i encara en servei. Els jardins que l’envolten també van ser projectats per l’arquitecte.
L’últim terç del segle XIX van transformar Canet. Al carrer Ample van enderrocar edificis per aixecar grans mansions com la casa Fuente i la casa Busquets. Aquests són els edificis més representatius d´aquesta arquitectura colonial. A principis del segle XX, els americans van construir també edificis modernistes, com can Puxan.
Els germans José i Joan Busquets Llinàs van fer una gran fortuna a Cuba, on van arribar a tenir una cadena de fleques industrials i negocis al sector dels carburants. Germans Busquets, creada el 1909, importava de la Standard Oil derivats de petroli i fabricava olis, greixos, lubricants i productes fitosanitaris com el conegut Flit, fins que el 1927 va ser nacionalitzada per CAMPSA, tot i que seguia la seva activitat en olis pesants. La Societat Editorial Universal els Busquets, amb la rotativa més moderna de l’Estat publicava El Heraldo de Madrid, Los Liberales i participaven en altres mitjans com El Diluvio, La Voz, El Sol, fins que el 1939 l’empresa va ser incautada.
CASA ALSINA ROIG (1908 – 1909) La casa modernista de l’americà Josep Alsina i Roig va ser projectada entre el 1908 i el 1909 per Eduard Ferrés. La senzillesa de la planta baixa contrasta amb la rica decoració de les dues superiors.
La Fàbrica Jover, Serra i Cia. és un edifici de Canet de Mar(Maresme) protegit com a bé cultural d’interès local. L’edifici projectat per Domènech i Montaner segueix la mateixa estructura que Josep Puig i Cadafalch va fer servir per a la veïna fàbrica Carbonell. El projecte constava de dos naus allargades disposades simètricament amb un edifici entremig que proporcionava l’energia motriu a tots dos edificis. Finalment però, només es va poder construir una nau de 75 metres de llargada per 15 d’amplada, amb un total de 1000 metres quadrats. Un espai diàfan amb una alçada superior als 7 metres. L’estructura és de bigues de ferro disposades perpendicularment a la llargada de la nau formant revoltons amb una coberta a doble vessant. La coberta se sustenta per pilars de fosa situats al centre de la nau.
El Mercat Municipal de Canet de Mar està ubicat a la Riera Buscarons. La instal·lació, projectada el 1933 per Pere Domènech i Roura que va utilitzar un llenguatge classicista, amb columnes dòriques i línies rectes a les finestres. L’ubicació del mercat es va decidir en un referèndum el 16 d’abril de 1933 en què van votar per primer cop les dones de Canet de Mar fent ús del dret al vot aprovat a la Constitució de 1931. Emília Domenech, mestra i feminista del poble, va ser una de les principals promotores.
Santuari i passeig de la Misericòrdia. Amb el capital dels americanos, sobretot de Carles Pascual i Puig, es va poder aixecar un dels edificis més emblemàtiques de Canet: el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, Francesc Daniel Molina i Casamajó va projectar el santuari que es va edificar que es va edificar entre 1853 i 1857. És una de les primeres construccions d’estil neogòtic de Catalunya i joia del corrent romàntic de l’època. En recordança d’aquest patrocini, podem veure la plaça de carrer amb el nom de via Carles Pascual. Posteriorment, l’americano Josep Móra i Tarrats va cedir a la vila els terrenys on s’acaba d’urbanitzar el passeig de la Misericòrdia, entre 1911 i 1918, que facilitava l’accés al Santuari. La via compta amb una reproducció de la font modernista que Ramon Puig i Gairalt projectà el 1917.
Els jardins del santuari van ser finançats pels mecenes Eusebi Golart i la seva esposa Teresa Palau. El Parc és un dels pocs parcs públics modernistes existents a Catalunya. Malgrat el seu mal estat de conservació encara es poden identificar diversos elements que el singularitzen i permeten classificar-lo com a tal. L’espai es va enjardinar seguint la moda del moment: la construcció d’un parc-bosc. La formula d’enjardinament es basava en la combinació d’espècies arbòries de manera que configuressin una mena de bosquina esclarissada amb la barreja d’elements propis del jardí popular. Es mantenia un aspecte “naturalitzat” però amb mobiliari i elements propis del jardí: taules, bancs, jardineres i altres elements decoratius d’aspecte rústic i on sovint s’incorporaven fonts. La imatge de bosc natural s’aconseguia plantant principalment pins, roures, alzines, lledoners, eucaliptus– arbre de moda en l’època- i cedres principalment, amb molt poca ordenació, aparentant la natura. Si es donava el cas s’aprofitaven les espècies preexistents. Els plàtans d’ombra, castanyers, salzes, llorers i altres especies com els xiprers, per exemple, es reservaven pels accessos, els tancaments dels recintes i com a acompanyament dels vials, marges i senyalització d’elements constructius, al voltant de les fonts, escales, murets, etc.
Vam dinar molt bé al restaurant El Santuari situat al Parc del mateix nom dissenyat el 1914 per Josep Puig i Cadafalch.
A la tarda vam visitar la casa museu Domènech i Muntaner és un espai format per dos edificacions de gran interès patrimonial: la Masia Rocosa, una masia del segle XVII, i la Casa Domènech (1919), d’estil modernista. Els dos edificis mostren la trajectòria polifacètica de l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner (1849-1923), pare de l’arquitectura modernista catalana.
La Casa Domènech (1918-19) és la darrera obra de l’arquitecte. Lluís Domènech projectà la planta baixa de la mansió familiar com la zona diürna, amb el menjador, la sala d’estar, la cuina, el bany i l’habitació del servei. A les plantes superiors Domènech hi col·locà les cambres de dormir al voltant de l’escala, que forma un pati interior. La darrera planta era la destinada als néts.
La Masia Rocosa va ser l’originaria casa d’estiueig dels Domènech ja que el mas era propietat de la família de la seva esposa, Maria Roura, una nissaga de naviliers i terratinents de Canet de Mar. Després del seu matrimoni, el 1875, la família Domènech acostumaven a passar gran part de l’any a Canet en aquest antic mas del segle XVII.
La Casa Museu vol donar a conèixer tot l’entorn viscut per l’arquitecte a la seva residència canetenca i al seu taller d’arquitectura. A l’antiga Masia Rocosa s’hi mostren plànols, dibuixos i fotografies d’època i actuals d’alguns dels projectes de Domènech i Montaner, a més d’algunes peces emblemàtiques, com els models escultòrics per als relleus de les llindes de la casa Lleó Morera, la maqueta en secció de la sala d’audicions del Palau de la Música Catalana o el mobiliari dissenyat per l’arquitecte i procedent del seu despatx a Barcelona. A la casa Domènech s’hi conserva el mobiliari modernista original, i s’hi exposa documentació de les activitats de Domènech en els àmbits de les arts gràfiques, la història de l’art, l’arquitectura monumental i commemorativa i la seva vinculació docent a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
