Hem d’entendres el patrimoni cultural com una herència dels nostres avantpassata i una transferència a les generacions futures. El patrimoni cultural va sempre acompanyat de relats, històries i significats que donen valor a allò material, visible i palpable. Així doncs, educar amb el patrimoni esdevé la clau per aprendre a valorar-lo, estimar-lo i cuidar-lo. Per posar-lo en valor i donar-lo a conèixer és important recórrer a les més diverses estratègies didàctiques, adapatades als nous públics, als nadius digitals. Des del món local aquest és el compromís: donar a conèixer el patrimoni, en definitiva, fer que els nostres joves se’l facin seu.
El passat 6 de novembre a les 19.30 la Tània Martínez Gil ens va fer una xerrada sobre patrimoni, educació i compromís local. Per al GEE que centrem una bona part de la nostra feina i la protecció i divulgació del nostre patrimoni local, va resultar una xerrada molt interessant no tan sols perquè ens va explicar d’una manera molt didàctica què és el patrimoni, sinó també perquè ens va donar moltes idees sobre com hem de presentar el patrimoni a la ciutadania en general, però molt especialment a la gent jove, perquè el conegui, de l’estimi i prengui consciència que cal protegir-lo. Una cinqüentena llarga de persones vam seguir atentament la seva explicació que va resultar molt didàctica i enriquidora., entre d’altres coses, perquè ens va donar també moltes idees sobre com difondre el patrimoni.
Va començar explicant-nos que patrimoni és allò que tenim perquè ho hem heretat dels nostres ascendents i també allò que traspassem en herència. Tenim per una banda el patrimoni material, és a dir aquell que té un suport físic com l’arquitectura, la pintura, l’escultura, etc. I també el patrimoni immaterial com ho són les tradicions populars. Dintre del material tenim el moble (objectes que es poden moure) i l’immoble (els edificis). I també passa sovint que és l’immaterial el que dóna valor al material: una copa o una medalla en un esport tenen valor pel que representa i no pel que és l’objecte en sí. Les restes materials adquireixen significat quan vam arropades d’un relat i ens poden emocionar quan relacionem l’obra amb les experiències de les persones que hi van viure. Quan destruïm el patrimoni i els seus símbols estem destruint la identitat. Hi ha molts patrimonis que signifiquen coses per nosaltres i també ens serveixen per conèixer el nostre passat. El patrimoni pot tenir moltes Mirades: històrica, experiencial i estètica i/o artística.
Després de reflexionar sobre la didàctica del patrimoni consisteix a Informar, difondre, interpretar i educar. ens va explicar que educar amb el patrimoni ens serveix per sensibilitzar seguint un prrocés lògic: conèixer, comprendre, respectar, valorar, crear identitat i tenir-ne cura. I va acabar explicant diferents estratègies i models educatius que ens serveixin per treballar el patrimoni local.
Us aconsellem també de veure la versió en PDF del power point.