El passat dia 3 desembre el Grup d’Estudis vam fer una xerrada sobre l’evolució de la indústria a Esplugues i el paper de l’empresa Corberó. Encara que avui vivim un procés de desidustrialització hem de tenir molt present que la indústria és el motor dels grans canvis que es produeixen a la nostra localitat al llarg del segle XX. En Josep Florenza, que és la persona que millor ha estudiat el tema, va fer un resum històric de les diferents etapes en el procés d’industrialització. I, finalment, en Josep Izquierdo, amb una barreja d’experiència personal i d’anàlisi històrica, en va explicar els orígens de l’empresa, ens va fer comprendre la gran importància que va tenir l’empresa a Esplugues, però també com va influir en la vida quotidiana de milions de persones a Catalunya i Espanya.
Els orígens de l’activitat industrial a Esplugues els podem assenyalar en l’etapa que va de mitjans del segle XIX fins l’any 23. Les tres primeres grans empreses es centren exclusivament en el camp dels maons i la ceràmica, entre les quals destacarem la Pujol i Baucis. A principis del segle XX es creà la xarxa urbana de llum i aigua i al principi dels anys 20 es van posar llambordes a la carretera de Madrid des de Barcelona al Pont d’Esplugues. Això permetrà que Esplugues passi de ser una perifèria agrària de Barcelona, a ser un element actiu de la primera corona industrial de Barcelona. Aquesta corona industrial està formada per municipis de la rodalia de la gran ciutat perquè moltes empreses buscaven sol industrial barat a les proximitats de la gran ciutat i la nostra població reunia perfectament aquestes característiques
El pes progressiu de l’activitat industrial és compatible amb l’activitat agrícola d’aquells moments i va creixent progressivament. A principis del segle la matrícula industrial i comercial no arriba al 20 % dels ingressos de l’ajuntament, però l’any 20 ja arriba al 45%. Tot i això el gran salt es produirà a partir de l’any 24 que apareixen les primeres indústries de nous sectors productius i s’inicia l’activitat de dues grans empreses, Filatures Juanico Hermanos (tèxtil) i Talleres Sanitas (metall). Juanico Hermanos es trasllada des de Barcelona l’any 27 buscant sol ampli i barat, serà la primera gran empresa del que després serà el polígon del Gall i tindrà en un principi 66 telers. Un any després, el 1928, s’hi instal·len els tallers Sanitas. Destaquem també l’empresa “El Gallo”, primera fàbrica de sopes preparades que s’instal·la l’any 29 i que donarà nom al nostre gran polígon industrial. Però el gran augment de l’activitat industrial dels anys 20 no va implicar un augment de la població total, per tant, podem deduir que estem davant d’un canvi de la dinàmica productiva, d’agrícola a industrial. L’any 32, el municipi disposa, ja en plena República, de 21 empreses amb activitat industrial.
L?any 1957 s?inicia un nou període de creixement exponencial que no s?aturarà fins la dècada dels vuitanta. Així doncs, la implantació de la indústria tindrà una vertiginosa crescuda de l’any 1957 al 1980. I una de les primeres va ser la Corberó, a partir d’aquí l’auge i decadència de l’empresa aniran paral·lels amb l’auge i decadència del polígon del Gall.
Els orígens de l’empresa Corberó són als anys 30, quan el senyor Pere Corberó tenia un petit taller al carrer Gelabert de Barcelona, on juntament amb parents i operaris feia i reparava petits fogons de gas ciutat que és l’únic que en aquells moments hi havia canalitzat a Barcelona. Als anys 50 només hi havia 700 kms de gas canalitzat Barcelona i a la resta del país es cuinava amb fogons de petroli o amb carbó amb totes les incomoditats que això suposava. La comercialització de les bombones de gas butà vingué a canviar radicalment aquesta situació. El gas butà podia arribar a qualsevol punt del país i això va permetre també que les noves cuines de butà arribessin arreu. El senyor Pere Corberó va intuir que això era una nova i gran possibilitat de negoci i va saber adaptar-se perfectament a aquesta nova situació. L’any 1955 va comprar els terrenys d’Esplugues i l’any 57 es va començar a edificar la fàbrica, que va ser inaugurada a finals de 1960, sense la presència de l’alcalde perquè la fàbrica no tenia permís i beneïda per l’arquebisbe Narcís Jubany.
La crisi dels 80 va afectar l’empresa que es va traslladar a Castellbisbal i va afectar també negativament el nostre polígon industrial. Diversos factors ho expliquen. Les noves vies de comunicació (autopistes al voltant de Barcelona) fan aparèixer amb força una segona corona industrial ben comunicada i amb terrenys més barats i aquest fet fa que moltes empreses s’hi traslladin.
Però això ja seria motiu d’un altre tema.