Esplugues de Llobregat, 19 de febrer de 2022
Dissabte 19 de febrer el GEE vam visitar la Torre Bellesguard, situada en el terreny del palau que el rei Martí l’Humà va fer construir l’any 1908 a iniciativa de Bernat Metge per tenir aires saludables i on visqué fins la seva mort el 1410. Gaudí inicia les obres el 1903 per encàrrec de la Maria Sagués, vídua del comerciant Jaume Figueras i Burull. El 1906 deixà les obres per desavinença amb la pròpietària, van continuar alguns deixebles però la gran sala dels actes socials quedà inacabada.
Al lloc on es va construir la casa es trobava un antic castell, erigit el 1408 pel rei Martí I l’Humà. El rei va donar al lloc el nom de Bellesguard, a causa de les belles panoràmiques del pla de Barcelona que hi havia des d’aquesta ubicació, segons una carta del propi monarca, en què esmenta «una torra a la qual havem mesnom bell esguard». El paratge va ser lloat pel poeta Bernat Metge, secretari del rei. Va ser aquí on el rei va rebre la notícia de la mort del seu únic fill i hereu, Martí el Jove, el 1409. Aquest mateix any va contreure matrimoni amb Margarida de Prades per intentr donar un hereu a la corona, una cerimònia celebrada per papa Benet XIII, amb la presència igualment de Sant Vicent Ferrer. En morir el rei, el 1410, la seva vídua va continuar vivint al castell, fins al 1419, data en què va entrar al convent de Valldonzella. El 1422 el va vendre a particulars.
Al segle xvii, el castell va servir de refugi per al bandoler Serrallonga. Quan el 1634 va ser penjat i esquarterat, part de les seves restes van ser dipositades a Bellesguard. Potser per aquesta llegenda Gaudí va donar forma de fèmur al picaport de la porta de les cavallerisses.
El castell va ser parcialment enderrocat durant la Guerra dels Segadors. El poeta Joan Ferrer Gualbes de Bonaventura i Copons (1643-1714), conegut com a «rector de Bellesguard», el va restaurar, però va ser derruït novament durant la Guerra de Successió. A Bellesguard, Gualbes realitzava reunions de l’anomenada Acadèmia dels Desconfiats, fundada el 1700, que reunia nobles i eclesiàstics les tertúlies dels quals giraven entorn de la literatura i la història de Catalunya, encara que eren també reunions polítiques secretes a favor de l’arxiduc Carles.
El 1888 va comprar la finca Joan Baptista Grau i Vallespinós, bisbe d’Astorga, per setanta mil pessetes. Joan Baptista Grau (Reus, 1832-Tábara, 1893), era amic personal de Gaudí —reusenc com ell—, al qual va encarregar el Palau Episcopal d’Astorga, una de les poques obres de Gaudí fora de Catalunya, juntament amb la Casa Botines de Lleó i El Capricho de Comillas. A la seva defunció va nomenar quatre hereus fiduciaris per a la liquidació dels seus béns amb la finalitat de fundar un col·legi per a pobres a Reus. El 1897 es va segregar de la finca una porció de 29 376 m² a favor de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor, amb la finalitat de fundar un asil. La resta va ser venuda a Maria Sagués i Molins, vídua de Figueras, per seixanta-cinc mil pessetes.
Jaume Figueras i Burull (1827-1877) era un comerciant de productes alimentaris, amb una botiga situada a la Rambla cantonada amb el carrer Petxina que, encara que posteriorment va canviar d’activitat, actualment és pastisseria Escrivà, encara manté el rètol de l’entrada: Antigua Casa Figueras. Va ser la seva vídua qui va encarregar la casa el 1900 a Gaudí. Pel que sembla, el mateix Gaudí va actuar de mediador entre els marmessors del bisbe Grau i la vídua de Figueras, i és probable que s’oferís a la construcció de l’edifici, ja que la zona l’atreia enormement pel seu passat històric i la seva relació amb el gòtic català. El mateix Gaudí va signar l’escriptura de compravenda en nom de la vídua, que no sabia escriure, el 12 de juny de 1900. La desavinença amb la vídua va fer que Gaudí deixés la direcció de l’obra i que la sala quedés inacabada.
Morta Maria Sagués el 1907, va llegar la propietat als seus tres fills, Joan, Jaume i Francesc de Paula Figueras i Sagués. Després del repartiment dels seus béns, la casa va quedar en propietat única de Joan Figueras. Mort aquest el 1922, va llegar la propietat a la seva esposa Mercè Cantarell i Basigó, qui no va poder fer efectiva la hipoteca que pesava sobre la casa, per la qual cosa va ser venuda a Francisco Soler Smith el 1931.[29] Soler es va emportar els mobles originals de la casa, dissenyats per Gaudí, a la seva torre de Can Pahissa a Vilanova i la Geltrú.[24] Durant la Guerra Civil la torre va ser convertida en un orfenat.[30]
El 1942 la casa va ser venuda a Abdón Bordoy Pastor, qui al seu torn la va vendre a Lluís Gonçaga Guilera i Molas el 1944 per 450 000 pessetes. [29] Lluís Guilera (El Prat de Llobregat, 1895 – Barcelona, 1969) fou un reconegut històleg, que va exercir la seva professió tant de manera privada a través del seu Laboratori d’Histologia i Anatomia Patològica, situat al carrer d’Avinyó, com de manera pública, com a metge numerari de l’Institut Municipal de Beneficència i a l’Hospital de la Magdalena per a la Lluita Antivenèria. El 1924 va entrar a treballar en el Dispensari de Terapèutica Radiològica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on el 1929 va passar a dirigir el Servei de Càncer. En comprar la Torre Bellesguard va instal·lar allí una clínica oncològica i un laboratori d’anatomia patològica.[31]
El doctor Guilera va dividir la finca en quatre porcions, que va repartir entre els seus fills, amb el que el terreny on es troba la casa va quedar amb una superfície de 2653 m². A la seva defunció el 1969, va heretar la propietat el seu fill Lluís Guilera i Soler,[32] qui va instal·lar a la casa una clínica ginecològica, activa fins 1974, en què es van traslladar a la clínica Delfos.[33]
Enllaç a l’entrada de la Wikipèdia on trobareu un article molt complet i documentat.
