Esplugues de Llobregat, 1 de febrer de 2018.
El passat dijous 1 de febrer, el Grup d’Estudis va oferir una atractiva xerrada sobre una de les marques espluguines que molts recorden amb nostalgia i carinyo ja que va formar part de molts dels seus moments de celebració, em refereixo a la marca de cava Marguery.
Molta de la ciutadania d’Esplugues desconeix que, sota l’actual Casal de Cultura Robert Brillas, s’amaga un tresor industrial, que son les caves Marguery, que durant de més de 50 anys, van situar a aquesta marca i a la nostra població com a referent de empresa que elaborava un producte d’alta qualitat, fruit de l’esforç d’una nissaga familiar que es remonta a mitjans del s. XVIII, quan Josep Brillas i Sunyol, va decidir comprar unes terres i una casa al lloc on finalmente es va establir amb la seva familia.
El seu fill Pere Brillas i Sanllehí va fundar una primera bodega de vins i licors, on ja hi ha constància de la participació de la empresa a la Exposició Universal de Barcelona del 1888. Anys més tard, Josep Brillas i Batllori, continuador del negoci de vins, es va associar amb el seu cunyat Gabriel Ribó, fabricant de licors, i al 1902 van sol·licitar al Registro de Marcas y Patentes de Madrid, la inscripció de la marca Cave de Sainte Magdalenne, que van fer servir fins al 1912.
El fundador de les caves va ser Josep Brillas i Batllori, ja que coneixedor de la producció de vins i licors i al tenir notícies del procés d’el·laboració del xampany que hi havia a França i com que disposava de la finca d’Esplugues, va ser el primer que es va aventurar a iniciar la el·laboració del xampany i va començar a excavar les caves que hi ha sota l’actual edifici del Casal de Cultura.
Tot i que Josep Brillas i Batllori no va arribar a fabricar ví escumós (només va fer algunes proves), va ser el seu fill, Josep Brillas i Socias, qui va donar la empenta definitiva a les caves i a la producció de xampany.
Josep va viatjar per Europa per tal de conèixer bé la producció del xampany, i passà temporades a Epernay i Reims, centres importants de producció en la regió de la Champagne, per tal de poder crear el seu propi cava.
De tornada a Esplugues, i amb la col·laboració d’un tècnic especialitzat de Sant Sadurní d’Anoia, n’Agustí Parera, es llançà a la fabricació de cava amb la finalització de la construcció de les caves.
Així doncs, la primera referència de l’activitat a l’arxiu municipal data de 1923, quan paga la contribució industrial com a “criadero de vinos espumosos”, situat al carrer Angel Guimerà, 44. La producció de caves a Can Brillas, va comportar la marxa de l’entitat l’Avenç, que ocupava els espais des de 1901, i es traslladà a la seva actual ubicació.
Desprès de molts anys d’èxits comercials e industrials, a partir de 1953 el continuador del negoci familiar va ser el fill de Josep Brillas, en Robert Brillas i Juncosa, que va continuant mantenint la marca Caves Marguery i el nom del seu pare, Josep Brillas. En aquells anys, la producció podia arribar fins a les 60.000 ampolles l’any, tot i que s’ha de recordar que era un procés totalment artesanal.
Cap als anys seixanta, la dificultat de tirar endavant la empresa va fer que el seu propietari, Robert Brillas, hagués de prendre una decisió: per una banda, el caràcter artesanal de fabricació de les caves no podia competir amb la actual modernització i automatització de la competència (només cal pensar que en aquella época, Codorniu per exemple elaborava 5 millions d’ampolles a l’any), i per altra la creixent urbanització de la vil·la va impossibilitar l’expansió del negoci, així a l’any 1968, les caves van deixar de produir, i al 1973 es van cedir a l’Ajuntament a canvi d’una compensació econòmica simbòl·lica.
L’any 1984, l’Ajuntament va construir l’actual Casal de Cultura, al que se li va posar el nom del seu últim propietari, Robert Brillas, com a reconeixement de la nissaga impulsora de la producció de cava a Esplugues. Una familia que va passar de ser un important referent a nivell local, a convertir-se en part de la burguesía vitivinícola de principis i mitjans del s. XX.
També van poder esbrinar una mica l’estat actual de les caves, a partir de fotografíes que mostren el seu estat de deteriorament, ja que amb el pas dels anys, i amb la creixent urbanització de la superficie, tenen un important risc d’enfonsaments.
En aquesta xerrada vam poder comptar amb la presència del Sr. Francesc Minga i Oliveres, nét dels primers massovers de la finca, i que va recordar moltes anècdotes de la seva infancia, vinculades a la finca i a la producció del cava. Vam acabar la xerrada parlant de com era el procés artesanal de fabricació del xampagne (anomenat així fins als anys 60, on ja es va adoptar la denominació de cava), fent un repàs per les diferents fases de la producció.
Va resultar una xerrada amena i valorada positivament pels nombrosos assistents, en la línea de les ofertades cada mes pel Grup d’Estudis d’Esplugues.
