Esplugues de Llobregat 24 de maig de 2025
El 24 de maig el Grup d’Estudis d’Esplugues vam fer una sortida a Manresa pensem que va resultar molt rodona. Els llocs que vam visitar ja sabíem que serien interessants però la realitat va superar les previsions. Vam complir bastant bé amb el temps, la col·laboració de tothom, del Tena i del guia, Jordi Bonvehí, va fer-ho tot molt fàcil. També vam quedar molt satisfets del dinar tant pel menjar com per l’atenció del servei. Finalment volem felicitar Turisme Manresa pel plantejament de les visites i l’atenció del personal.
La Seu és una de les construccions gòtiques més importants de Catalunya i vam poder comprovar-ho. El carrer del Balç ens va sorprendre molt positivament perquè d’entrada no ens esperàvem que fos tan interessant. Vam veure el carrer tal com era i es conserva molt bé perquè està tancat i a més vam veure unes maquetes i una museïtzació molt ben feta.
A continuació vam passar a la Manresa de començament del segle XX que és una ciutat puixant. Els industrials que han fet fortuna en el tèxtil confien a un grup d’arquitectes d’ascendència local la construcció de les seves elegants cases, preferentment situades al Passeig que feia poc que s’havia estrenat. Vam sortir de la plaça Major i ens vam aturar a la plaça de l’Hom amb l’escultura “A l’ombra” de l’escultor local Ramon Oms. Es tracta d’una noia asseguda en un banc amb un llibre a la mà. Segons comenten alguns manresans irònicament es tracta de la millor confident dels ebris nocturns.
Els primers elements modernistes que vam veure van ser la casa Torrents (La Buresa) i el Quiosc de l’Arpa. El Llogari Torrents, industrial tèxtil, la va fer construir, però també és coneguda pel cognom de la seva esposa Antònia Burés. Tots dos estan situats a la plaça Fius i Palà. Vam seguir per la contigua plaça Domènec i el passeig Pere III fins el Teatre Kursaal edifici noucentista. La plaça Sant Domènec va aparèixer l’estiu de l’any 1936, a causa de la destrucció de l’antiga església de Sant Pere Màrtir per les brigades del Comitè de Milícies Antifeixistes local.
A més de l’escultura “A l’ombra” (1990), que hem esmentat abans, l’escultor Ramon Oms nascut a Manresa el 1951, l’any 2013 va fer l’escultura dedicada a Joaquim Amat-Piniella,, situada a una terrassa del Casino que es veu des del passeig. Al passeig, inaugurat el 1891 vam veure diferents edificis modernistes, destaquem el Casino de Manresa obra de l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa.
Amat-Piniella és l’intel·lectual dels deportats manresans. Si la gran majoria eren obrers manuals, Joaquim Amat-Piniella, en canvi, era un prometedor escriptor i un conegut activista cultural. Va sobreviure al camp de Mauthausen. Va tornar a Catalunya el 1946 però es va viure obligat a viure fora de Manresa. És autor del llibre KL Reich, un dels millors llibres escrits sobre els camps de concentració que no va poder publicar fins 16 anys després d’haver-lo escrit. El seu compromís social el va portar a ser un dels fundadors en la clandestinitat l’entitat Amical Mauthausen, destinada a mantenir viva la memòria de l’horror nazi.
Després de dinar vam quedar al Museu del Barroc amb el nostre guia Jordi Bonvehí. El Museu del Barroc té un any de vida, és una ampliació del Museu de Manresa d’una llarga història. És un museu molt ben organitzat, Entre les coses que vam veure destaquem diferents obres d’Antoni Viladomat, el pintor més important de la primera meitat del segle XVIII a Catalunya. Hem de destacar també el retaule del Roser de l’església de Sant Pere Màrtir, un dels conjunts més rellevants del fons del Museu de Manresa, realitzat per un dels escultors més reconeguts del segle XVII, Joan Grau (1608 – 1685). Els 15 quadres del retaule i diferents elements decoratius es van salvar de la destrucció de l’església i el museu ens els presenten per separat sense tornar a muntar, la qual cosa permet de poder-los veure amb una proximitat i uns detalls que no observaries si el retaule estigués muntat, També val la pena l’audiovisual que vam veure al final de la visita.
Per acabar volem agrair a Turisme Manresa pel plantejament de la sortida i l’amabilitat del personal de l’oficina de turisme i del museu. També destaquem el menjar i l’amabilitat del personal del restaurant. I, finalment, el Nostre guia, Jordi Bonvehi, membre del Centre d’Estudis del Bages, que va demostrar un gran coneixement de Manresa que va saber explicar de manera molt didàctica tot el que vam visitar.
