“El Coronavirus i la Grip de 1918 al Baix Llobregat. Similituds i diferències entre dues pandèmies” per José Luis Bóveda

José Luis Bóveda, doctor i soci del CECBLL, ens va oferir una conferència amb el títol “El Coronavirus i la Grip de 1918 al Baix Llobregat. Similituds i diferències entre dues pandèmies”.  La conferència va tenir lloc  el dijous 2 de juliol de 2020 a les 19:30 h., després de l’Assemblea de socis i sòcies del CECBLL a la seu de l’entitat. Va fer la introducció la Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis comarcals  i l’alcaldessa de Sant Feliu, Lídia Múñoz també va adreçar unes paraules al les persones assistents. La presentació va anar a càrrec de  M.Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, que ens va explicar dades que ens van ajudar a la contextualització de les pandèmies al Baix Llobregat.

L’alcaldessa va destacar la importància de tenir un serveis sanitaris potents per fer front a una situació de crisi com aquesta i va destacar que allà on hi ha hagut recursos i s’ha fet una bona feina de prevenció els resultats han estat millors, en el cas de Sant Feliu, per exemple, hi ha hagut dos morts en totes les residències de la població i va destacar la bona feina de les cuidadores. Finalment, va destacar la bona feina dels ajuntaments i va explicar que l’ajuntament de Sant Feliu es va avançar al tancament d’equipaments però va destacar que no va tancar les portes fins que no va tenir fetes les feines de suport essencials.

La Maria Luz va recuperar tres moments històrics de pandèmies a Sant Feliu i va recordar que si ve les pandèmies no generen canvis importants sí que contribueixen a accelerar canvis que ja estaven en camí. Sant Feliu no tenia parròquia pròpia i la gent del territori havien d’anar a Sant Joan o a Sant Just. La pesta negra de 1348 va tenir una mortandat terrible, Sant Feliu va passar de 49 cases abans de la pandèmia a 14 cases el 1426. La pandèmia va accelerar la presa de consciència d’una personalitat pròpia que acabarà amb la constitució d’una parròquia, el que avui seria un ajuntament. Al segle XVII gent rica de Barcelona va comprar propietats en aquesta zona del Baix Llobregat i en època de pandèmies fugien de Barcelona per refugiar-se a les segones residències (ara també ho hem vist) i sovint més que protegir-se ajudaven a escampar la pandèmia. Un exemple, però en podem trobar molts d’altres, són la família Falguera. Una tercera gran pandèmia va ser la del còlera el 1854.

El doctor José Luís Bóveda Treviño és autor del llibre L’epidèmia de grip de 1918. L’altre enemic d’una societat en guerra (una visió des del Baix Llobregat). El llibre va ser presentar el dilluns, 21 de gener, a les 19 h, a la seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i ha tingut un paper molt important en la Maria Luz Retuerta que ha fet possible la publicació del llibre per part de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El llibre ha estat preminitori d’una gran pandèmia que ens ha arribat un any després i el Centre d’Estudis Comarcals va pensar que era una bona pensada convidar el doctor a fer una conferència després de l’assemblea, i mantenint les distàncies de seguretat, per comparar les dues pandèmies i la bona assistència  i l’interès de la conferència demostra que va ser una molt bona pensada.

Fa un any va presentar el llibre en què estudiava la mal anomenada grip espanyola que va provocar entre 50 i 100 milions de morts. La pandèmia actual m’ha portat a reflexionar sobre les similituds i diferències d’aquestes dues pandèmies.

Primera guerra mundial EEUU concentra tropes enviar a Europa, en els punts de concentració de les tropes es comencen a detectar símptomes d’una grip que no semblaven normals però que en aquells moments no semblen preocupants. Molts d’aquests soldats quan embarquen ja tenen la malaltia encara que siguin asintomàtics (com passa ara). Durant el trajecte, molt més llarg que ara, molts d’aquests desenvolupen la malaltia i moren, d’altres arriben malalts i d’altres aparentment encara sans. Aquest soldats són enviats a diferents fronts de guerra i escampen la malaltia. 

Dues onades d’expansió, la primera del març al juny encara no és massa greu però ja silent i sense gran mortalitat, i a l’octubre ja s’escampa amb tota la seva virulència

Amb el coronavirus tenim el primer cas el 26 de desembre Wuhan malalt amb pulmonia greu, treballador d’un mercat de marisc, una setmana després Xina ha de comunicar a l’OMS que ha ingressat 27 malats, 7 d’ells molt greus, per una infecció que no arriben a saber quin és el seu origen, en 15 dies comença a estendre l’epidèmia per països propers, en un mes arriba a Estats Units i a sud-Amèrica i sembra que el virus dona la volta i torna a Wuhan probablement havent patit alguna mutació.

A Europa arriba d’una manera clara el 31 de gener sobretot a Itàlia, el fet que el primer gran confinament es produís 15 dies més tard ens hauria d’haver fet pensar. En aquell moment a l’UCI de la Vall d’Hebron, on havia treballat, els personal tenia una gran activitat perquè estaven ampliant una Unitat de Cures intensives de 48 llits a uns 300 llits perquè ja estaven veient el que els venia a sobre perquè estaven convençuts que el que els passava a Itàlia també ens passaria aquí. Tot i això la percepció general no era aquesta. 

Quan arriba a Espanya les dades demostren que són les ciutats grans les principals difusores d’aquest virus. Quan a Madrid es fan aquelles cues de sortida, una setmana més tard es produeix el pic màxim d’infeccions i mortalitat a les 52 províncies restants. El moviment de les persones és un factor de difusió molt important. Aquest moviment de persones com a via d’expansió del virus  és també el que va passar al 1918.

Les festes de Sant Isidro a Madrid van provocar que el 20% emmaltís, entre altres el rei Alfons XIII, el president del govern, ministres… Sembla ser que soldats portuguesos que tornaven al seu país van portar la malaltia a Madrid i d’aquí es va expandir a tota Espanya. El paper de l’església també va jugar un paper rellevant oposant-se a les mesures que proposava el govern. Com anècdota, el bisbat de Zamora va voler excomunicar el governador civil si prohibia per motiu de contagis les processons perquè, segons ells, les processons tenien com a objectiu protegir la població de la malaltia. 

Hi ha similituds entre les dues situacions però la gran diferència és la tecnològica. Malgrat que no sempre reaccionem de la millor manera, hi ha un element positiu és que els nostres metges i metgeses han après molt dels moments durs i aquests coneixements s’apliquen als nous casos amb uns protocols d’actuació més eficaços, El José Luís va acabar mostrant la seva confiança que la vacuna arribarà abans del que ens pensem.

 

Aquí tenim unes pizellades de la conferència. moltes més dades que val la pena d’escoltar, per això us posem l’enllaç a la conferència integra publicada al youtube perquè la pugueu seguir.

 

 

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.