Lleó, del 23 al 26 de maig de 2026.
Vam sortir dissabte puntualment a 2/4 de 8 del matí de la Plaça Catalunya amb l’alegria que sempre suposa iniciar un viatge tan interessant, ens esperaven unes quantes hores de viatge. El conductor, Juan Fernández, i el guia de l’autocar, Samuel Moreno, ens van proposar de parar un parell d’horetes a Logroño per dinar i fer una passejada, això va alleugerir un viatge en autocar que va acabar a les 8 del vespre a l’Hotel Zentrum de Lleó.
Diumenge vam començar amb una magnífica guiada per centre de Lleó: el barri «húmedo» on es concentren els bars i restaurants i el barri «romántico» on hi ha les principals visites culturals. El guia ens va parlar del regne de Lleó i de la seva reina Urraca I. Pel que va a la qüestió monumental es va centrar especialment en la Catedral de Lleó, joia important del gòtic peninsular i d’estil francès, i de la Basílica de San Isidoro, gran joia del romànic amb unes pintures excepcionals. Després d’una hora lliure vam visitar la Casa de los Botines que era l’objectiu principal de la nostra visita.
Després de dinar, a la tarda vam visitar una vinya i la bodega Hija de Aníbal de la Denominació d’origen Bierzo que produeix uns vins frescos, elegants i afruitats, gràcies a l’exclusiu microclima i sòl de la comarca,. Després vam fer una visita guiada de Vilafranca do Bierzo, on vam visitar l’exterior del Castell dels Marquesos de Vilafranca, el convent de clarisses de la Anunciada on hi ha enterrat Sant Llorenç de Brindisi i la Colegiata de Santa Maria. Hem de tenir present que és una zona de para gallega i que va ser capital de la provincia del Bierzo de 1822 a 1931 qual es va repartir entre la província de Lleó i la d’Ourense.
Dilluns al matí vam visitar Astorga i primer de tot vam anar al Palau Episcopal que va començar Gaudí però que no va arribar acabar per problemes amb el capítol.
A la tarda després de dinar a Astorga vam anar a Castrillo de los Polvazares, una localitat pertanyent al municipi d’Astorga, a la comarca de la Maragateria. El 1980 va ser declarada conjunt històric d’alt valor monumental. Aquesta població va constituir un municipi independent fins al 1975, quan el seu ajuntament va decidir incorporar-lo a Astorga. El poble original es trobava en una ubicació diferent fins que va ser destruït per una riuada i es va reconstruir al segle XVI al seu emplaçament actual.
Els habitants de Castrillo de los Polvazares eren traginers i les cases hi estan estructurades en funció d’aquesta activitat tradicional amb grans portes per al pas de carros, patis interiors com a centre d’organització de la casa, quadres, grans cellers i carrers empedrats. Els traginers «maragatos» van gaudir de gran poder i influència a la zona entre els segles XVI i XIX. La Maragatería està situada en un punt estratègic pel que fa a les comunicacions de l’interior de la península i Galícia. Els «maragatos» transportaven a l’interior salaons de peix portats de la costa gallega, i en tornar a la seva terra carregaven embotits i productes de secà. La decadència d’aquesta professió va començar amb l’arribada del ferrocarril a Astorga el 1866.
Dimarts vam sortir a les 8 del matí, vam dinar a Saragossa i a les vuit del vespre ja érem a Esplugues.
