Esplugues de Llobregat 15 de novembre de 2025.
Hem fet un viatge a dos móns diferents en un territori on podem destacar les aigües termals. Vam començar per la Garriga modernista de les grans torres d’estiueig que té el seu origen en els balnearis Blancafort i les Termes La Garriga. També vam veure el Refugi antiaeri de l’estació, perfectament conservat. Després vam anar a Sant Pere de Vilamajor, lloc d’estiueig dels Comtes de Barcelona aprofitant també les aigües termals que hi havia.
Ens van acompanyar en la visita a La Garriga la Mar Santiago, ens va explicar el modernisme, i la Montse Piñero, el refugi, acompanyades per l’estudiant en pràctiques Ana Baños. L’any 1937 la Generalitat crea la Junta de Defensa Passiva que es va estendre a l’àmbit local per protegir la ciutadania dels bombardejos de l’aviació italiana i alemanya. La Junta local de la Garriga va impulsar la construcció de tres refugis dels quals es conserva en molt bon estat el del costat de l’estació excavat en roca granítica amb 110 metres de galeries. La Garriga va patir ja al final de la guerra el 29 de gener de 1939 un bombardeig de l’aviació italiana que va provocar un mínim de 15 morts.
La visita modernista va començar en l’illa de cases formada per quatre edificacions la Torre Iris, la Casa Barraquer, la Bombonera i la casa Barbey. Va finalitzar en la casa Raspall restaurada amb estil modernista pel que llavors era fill de la propietària i que després serà casa seva Manuel Joaquim Raspall i Mayol, arquitecte modernista i noucentista i arquitecte municipal de La Garriga i d’altres municipis del voltant. És l’autor de les quatre cases que la Mar ens va explicar.
L’Higini ens va guiar per l’església de Sant Pere de Vilamajor.
Vam dinar al restaurant de Can Noguera a plena satisfacció.
