Esplugues de Llobregat, 6 de novembre.
El passat dia 6 de Novembre amb un auditori de gairebé 70 persones va tenir lloc al Casal de Cultura Robert Brillas una conferència sobre els fenicis organitzada pel Grup d’Estudis, a càrrec de Maria Josep Estanyol i Fuentes, professora Honorífica de la Universitat de Barcelona, Dra. en Filologia Semítica per la UB, llicenciada en Arqueologia del Pròxim Orient i Orient. Ha estat Professora de Geografia i Arqueologia de Palestina, llengua Fenícia i ha participat en diferents Congressos internacionals. És autora d’un Diccionari abreujat fenici-català, un Vocabulari Fenici i una Gramàtica Fenícia, entre altres mèrits docents i acadèmics.
Deia un clàssic que trobar-se amb la història i conèixer el passat sempre és interessant i estimulant. Però tenir la sort i l’ocasió de fer-ho amb mestres d’aquesta rellevància ens donen llum i ens empenyen a seguir aprenent i encara més quan estem parlant de periples de fa quasi tres mil·lennis, d’un dels bressols de la nostra civilització. La conferència va ser molt amena, il·lustrativa i amb molt bon suport documental. La professora ens va anar explicar amb conceptes clars i de forma sintetitzada i actualitzada qui eren els fenicis, què van aportar i què ens ha arribat de la seva cultura mil·lenària. La forma com ho explicava ens va fer entrar amb intensitat i atracció en aquesta part de la historia, com va quedar palès al torn de preguntes i intervencions al final de l’exposició.
Els Fenicis, nom d’origen grec, encara que ells es denominaven a si mateixos “cananeus”, són coneguts per les moltes coses que varen inventar i crear…, algunes d’elles molt importants. Originaris del Pròxim Orient es van estendre per la Mediterrània amb les seves naus, creant dominis comercials pel nord d’Àfrica, les illes i el llevant de la península ibèrica. La seva finalitat era obrir nous mercats i obtenir matèries primes per eixamplar els seus mercats i expandir la seva llengua i cultura. Van ser grans navegants i exploradors i els seus viatges i expedicions han estat referits i explicats per alguns clàssics.
A diferència d’altres pobles conqueridors, no van crear ciutats ni nuclis per instal·lar-se de forma invasora i imperialista. La seva finalitat era el comerç amb altres pobles i això ho van dur a terme mitjançant la navegació i eren grans constructors de vaixells. La professora ens va anar explicant les seves particulars tècniques constructives de diferents classes d’embarcacions i el seu sistema de navegació de tipus de “cabotatge”, és a dir navegant sempre prop de la costa d’allí a on volien anar. El seu caràcter comercial és el que ha perviscut amb més força, però també van impulsar que Cartago, la seva principal fundació al Nord d’Àfrica, que en contrast amb les altres colònies sí que la van construir per instal·lar-s’hi, acabant sent una potència bèl·lica que es va enfrontar a Roma.
Són els que descobriren el tint de porpra, les salaons i amb elles el gàrum, creant també obres d’art, joieria, ceràmica, vidre de colors…, amb el que comerciaven. Però la seva aportació més important va ser la creació de l’alfabet, que va representar un avanç total en front de les escriptures de jeroglífics i cuneïformes. L’alfabet fenici va donar lloc al grec i després al llatí. El tema lingüístic per la seva importància i transcendència va despertar molt interès entre els assistents/es. Tant que quasi fins i tot se’ns va fer curt, perquè el tema és tant interesant que gairebé no volíem acabar.
El Grup d’Estudis estem molt contents d’haver fet aquest viatge per la Mediterrània i agraïm els assistents/es la seva presència i participació en un dia que les previsions del temps no eren fàcils.
Josep M. Galcerà i Gombau
