Esplugues de Llobregat, 5 de març de 2026.
La conferència sobre la Sagrada família el passat 5 de març al Casal Robert Brillas la va presentar la Rosa Abós i Prats, la nostra presidenta. Va agrair a l’historadior de l’art Josep Bracons que hagi vingut a Esplugues per fer-nos aquesta conferència i va destacar el seu impressionant currículum centrat en la conservació del patrimoni cultural.
Josep Bracons i a començar citant l’any Gaudí i l’impacte que ha tingut a les xarxes per afegir un nous elements en la relació entre Gaudí i Esplugues. També va destacar l’acabament de la torre de Jesús. El debat que fa anys que dura és valorar fins a quin punt és fidel al projecye de Gaudí.
No oblidem que la Sagrada és una església catòlica amb el rang de basílica menor i que està dedicada a la Sagrada Família, és a dir a Jesús i els seus pares Maria i Josep. L’església s’inicia el 1882 amb un projecta neogòtic de l’arquitecte de l’arquitecte diocesà Fancisco de Paula del Villat i que a partir de 1983 s’ha construït segons un ambiciós pla dissenyat per Antoni Gaudí, portem, doncs 144 anys de construcció amb un procés discontinu amb moments més intensos i altres pràcticament aturada.
Un altre aspecte interessant és la situació, en principi no era a Barcelona sinó a Sant Martí de provençals que va ser annexionat a Barcelona el 1897 i situada en l’àrea de l’eixample dissenyat per Ildefons Cerdà i ocupa un lloc central en la nova Barcelona que aquest havia dissenyat. Una de les coses que s’ha afirmat és que no tenia permís d’obres, la realitat és que el permís d’obres l’havia demanat a l’ajuntament de Sant Martí de Provençals i que no va tenir resposta com tampoc la va tenir de l’ajuntament de Barcelona quan aquets municipi va ser annaxionat a la Gran Barcelona. l’any 2019 la Sagrada família va demanar permís a l’ajuntament de Barcelona i per tant es troba dintre de la legalitat,
La zona on està situada la Sagrada Família està planificada en aquell moment és una zona perifèrica no urbanitzada voltada de camps on l’any 1906 en una foto encara es veun cabres pasturant al voltant de l’església. La iniciativa de construir l’església parteix de l’Associació catòlica de devots de Sant Josep fundada el 1866 que l’any 69 es manifesta per primera vegada. Actualment és gestionada per una fundació vinculada a l’arquebisbat l Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família.
Com es financia? És un temple expiatori que es financia amb l’aportació de creients amb almoines que els ajuden a expiar els pecats, de fet avui encara es comptabilitzen com almoines les entrades i, per tant, el turisme avui és la primera font de financiament.
Tenim un gran temple en el nucli de la ciutat nova amb la voluntat de representar els valors religiosos i socials de l’església representant el model d’harmonia familiar en una Barcelona sacsejada pel conflicte social. El catolicisme en aquells moments vol construir esglésies monumentals de gran visibilitat (Montmartre a París o el Tibidabo a Barcelona). Acaba adquirint també una identitat col·lectiva com a expressió del modernisme català.
La Sagrada Família avui és una icona global que té poc a veure amb el que representava quan es va començar a construir i tot això gràcies a un projecte arquitectònic i singular que va molt més enllà del que s’espera d’una església. La Sagrada Família és una icona global, el monument més visitat de Barcelona i Espanya i l’església també aprofita per destacar-ne els valors religiosos. Dos visites del dos papes, una per inaugurar la nau central i ara per celebrar l’acabament de la torre de Jesús en són un exemple.
Gaudí es fa càrrec de la construcció un any després de l’inici de les obres l’any 1983 després que l’arquitecte Villar abandonés el projecte. Es va nomenar Gaudí com a responsable de l’obre quan només tenia 31 anys i molt poca experiència. Havia acabat la carrera l’any 78, havia estat ajudant de l’arquitecte Joan Martorell, les primeres obres són petites i li permeten fer projectes experimentats on practica el seu gust per la innovació. Aquí dona un salt gràcies gran magnat com el Manel Girona i, sobretot, el comte Güell i serà el moment d’esplendor de la seva obra.
Mentre fa aquestes obres va madurant el projecte de la Sagrada Família i a partir de 1914 s’hi dedicarà en exclusiva. No es basa en un projecte acabat sinó en una idea que es va desenvolupant gradualment. Alguns paràmetres són el monumentalisme, una església que destaqui en l’entorn urbà, el simbolisme catequètic, el desenvolupament en alçada amb 18 torres d’alta visibilitat en una ciutat que no té torres no gairebé cúpules i un llenguatge arquitectònic original de caràcter naturalista. L’espai que ocuparà és el d’una illa de l’eixample (110 x110 metres).
Una obra d’aquesta magnitud tindrà un procés llarg de construcció que superarà la seva vida. Començarà amb l’acabament de la cripta (1889)i la construcció dels murs de dels absis. La façana del naixement començarà l’any 1893. La setmana Tràgica el 1909 serà un gran entrebanc, però a partir del 1914 Gaudí després d’enfadar-se amb la família Milà perquè no li van deixar posar una imatge de la verge a dalt de la terrassa.
Del 83 al 14 es construeix la cripta, els murs de l’absis i es comencen a construir les torres de la façana de naixement, també es construeixen les escoles en la perifèria de la Sagrada, per als fills del treballadors i per als pobres del barri del Poblet que era un barri humil.Són importants pel valor social que tenen [i també arquitectònicament, per la reinterpretació de la volta catalana en la coberta]. Des del 14 a la seva mort es dedica a la façana del naixement i a estudi de les perspectives des de diferents punts de vista. També s’instal·la a viure-hi.
El Josep Bracons ens explicà moltes més coses, per tant, toto i aquesta petita expliucació val la pena que seguiu el vídeo de la conferència.
