Fins al segle xix, les inhumacions es feien al voltant
o a l’interior de l’església parroquial. Seguint les prohibicions sanitàries d’enterrar dins dels nuclis urbans, el 1816 es va iniciar, al turó de la Pietat, la construcció del cementiri municipal, que s’acabà a la dècada següent. Encerclat per un mur, tenia forma quadrangular i més de 350 nínxols. L’ermita hi quedava integrada a l’angle sud-est.
En esdevenir insu cient aquest recinte, s’hi construeix al costat un nou cementiri (1865-1867), costejat en gran part pels arenyencs. El projectà i en va dirigir les obres l’agrimensor Domingo Casacuberta. Per qüestions administratives, va signar els plànols l’arquitecte
Elies Rogent. La torre i l’ermita s’enderrocaren i les restes del cementiri vell foren traslladades al nou, al capdamunt del qual s’edi cà una altra capella.
El 1894 s’acorda prolongar el cementiri per la zona nord que, al tombant del segle xx, es va omplint de nínxols, tombes i panteons. El 1998 s’inicià una altra ampliació per la banda nord-oest, segons projecte de l’arquitecte arenyenc Josep Badosa.
