Va resultar una xerrada especialment entranyable, tant per la figura del Pompeu Huguet, com per les intervencions des del públic de familiars de persones que van morir o desaparèixer a la batalla. I també per la imatge sensible, allunyada de la imatge del polític ·florentí· que molta gent té d’ell, que ens va mostrar l’Enric Giner en recordar la participació del seu pare a la batalla.
Al Grup d’Estudis ens agraden especialment aquest actes en què gent gran ens expliquen les seves experiències i ens fan reviure moments important de la nostra història, perquè té un punt emotiu que la freda disquisició de l’especialista no sol tenir. La gent que fa anys que ens segueix recorda encara les “Xerrades amb la gent gran” en què van participar molts actors i actrius, sovint anònims de la nostra història local, i que través de la seva experiència ens recordaven fets i maneres de viure que la gent més jove no havia viscut. El procés de publicació d’aquestes xerrades està aturat momentàniament els moments de dificultats econòmica que vivim.
Més darrerement les xerrades de la Neus Català sobre els camps de concentració, de Romà Màrquez sobre la guerra i les brigades internacionals, de la Magdalena Rodríguez i el Josep Casellas sobre la vida quotidiana durant la guerra i la postguerra, també ens han servit per potenciar aquesta transmissió intergeneracional de les experiències personals i col·lectives.
L’Enric Giner va començar explicant la importància de la batalla de l’Ebre en el context de la guerra civil i els espluguins que van participar-hi. A continuació la conversa entre l’Enric i el Pompeu ens va anar explicant com el Pompeu es va allistar, el paper que hi feia, la seva participació a la batalla…
El Pompeu va néixer a Torroella de Montgrí i va ser allistat a la quinta del biberó. El seu destí per rebre la instrucció va ser Sant Vicenç de Castellers en un batalló de “pontoners” i la seva missió consistia a fer els pontes que permetessin les tropes de travessar a l’altra banda del riu. L’objectiu militar era connectar les dues zones republicanes que havien quedat dividides: Catalunya amb Madrid-València.
Els enfrontaments interns, la dificultat de l’operació, el fet que les tropes franquistes fossin superiors en nombre i armament fa fer fracassar l’intent i la retirada per a alguns caòtica i per d’altres més organitzada,va fer que Pompeu Huguet acabés presoner i anés a parar a Saragossa i Lleó. Va estar presoner més d’un any i quan va aconseguir l’aval que li permetés de tornar a casa es va deslliurar de la mili perquè el seu pare tenia més de 60 anys.
El record dels espluguins que hi van participar i, especialment del se pare, van fer emocionar l’Enric Giner. Entre les intervencions del públic el record d’un cosí mort per part d’un dels assistents i la intervenció del Joan Galtés que va precisar que e seu para no era el Joan que havia esmentat l’Enric sinó el Gaietà i que no havia mort a la batalla de l’Ebre sinó una mica abans a l’Aragó i que la tomba om podria ser el seu pare està localitzada i emanava ajuda per veure com es podria obrir per identificar si realment el seu pare hi és.
Com va dir l’Enric Giner, la recuperació de la memòria és important no per un desig de venjança sinó perquè les famílies puguin recuperar els seus i enterrar-los dignament. La memòria també ens ha de servir per no repetir els errors del passat.
Molta gent es va acostar al Pompeu al final de l’acte i vam fer el tradicional piscolabis amb què acabem els nostres actes i amb la gent comentant com havia resultat d’emotiu i interessant.