Esplugues de Llobregat 8 de novembre de 2018.
Més de 100 persones es van reunir al Centre Cultural l’Avenç el passat dijous 8 de novembre, per seguir la conferència de Josep Florenza sobre “Famílies i demografia” que forma part del cicle “50 anys sense El Raval”, que hem impulsat conjuntament el Grup d’Estudis d’Esplugues i l’Arxiu Municipal. l’Acte va ser presentat per Miquel Casellas.
A continuació us reproduïm la presentació del Miquel i el resum de la seva intervenció que ha preparat el Josep.
Presentació de Miquel Casellas
Aquesta és la segona xerrada del cicle «50 anys sense el Raval». L’anterior, feta per Marta de Planell, ens van parlar dels seus orígens. Avui ens ocuparem d’un nou tema complementari: Les famílies del Raval i la seva demografia.
L’objectiu bàsic d’aquesta xerrada és analitzar les dinàmiques demogràfiques de les famílies del Raval durant els seus dos-cents anys d’història.
En Josep Florenza Brillas fa més de dos anys que està treballant en l’estudi de la demografia d’Esplugues. Per al seu treball sobre «El paisatge agrícola i ramader d’Esplugues», on hi ha un capítol dedicat a la població, hi ha esmerçat molt d’esforç. Compaginar en aquells moments el seu treball i l’horari d’obertura de l’Arxiu era un problema que va anar resolent «gratant» hores d’allà on podia. Aquest treball sobre la demografia del nostre municipi és un dels projectes que té iniciats, però no acabat.
I atès que vam començar a investigar sobre El Raval de Sant Mateu, aquest treball de demografia també es podia fer servir i projectar d’una manera més precisa en aquesta barriada que ja fa 50 anys vam veure desaparèixer.
Les eines documentals analitzades han estat:
- Les cèdul·les d’habitabilitat dels períodes 1857 al 1861.
- Padrons Municipals del 1915, 1924, 1936, 1940, 1950, 1960 i 1965.
- Llibre de Censos del Castell de Picalqués com a font indirecta.
Aquesta documentació no abasta tota la història del Raval, però si un període de 160 anys dels 200 que va tenir, però amb un espai buit entre 1861 al 1915. Amb ella ha pogut fer-se un estudi precís de l’estructura de la població per sexes i períodes d’edat, activitat laboral i origen geogràfic de la població. En aquest estudi ens exposarà a grans trets com vivia la població, quina era la seva esperança de vida, la natalitat, mortalitat, sectors productius on treballaven i a quin lloc havien nascut.
Aquesta análisi demogràfica intentarà simplificar-la en els principals trets bàsics, ja que es podria passar hores parlant, tant a nivell d’Esplugues com del Raval.
Tots aquests aspectes més teòrics i analítics es veu complementat per un gran mural de famílies que van viure en aquell indret, on s’analitza la seva pervivència en aquest espai, el seu origen i la seva desaparició. Aquest mural és un fet efímer, ja que un cop s’acabi la xerrada es desmuntarà. No és un estudi exacte i precís de les famílies, però si prou aproximat de la realitat. Veurem quan apareix una família, com s’eixampla o bé com va reduint-se fins a desaparèixer.
Dono la veu a en Josep Florenza.
Resum de la Intervenció de Josep Florenza feta per ell mateix
L’objectiu bàsic d’aquesta xerrada era analitzar les dinàmiques demogràfiques de les famílies del Raval durant els seus dos-cents anys d’història, una tasca difícil ja que durant dos anys he estat recollint dades i calia saber sintetitzar i transmetre-ho d’una forma didàctica. Aquest ha estat el repte personal.
Mentre el públic va anar acomodant-se als seients i fins que no va començar la xerrada més teòrica, van poder visualitzar una presentació de diapositives dels que va ser el barri del Raval. Aquest conjunt d’imatges fou important per a situar el barri, sobretot per als que no el van conèixer. Seguidament, un cop feta la Presentació per en Miquel Casellas, va començar la conferència.
De totes les dades recollides es va fer un gran mural cronològic de les famílies que sabem que hi van viure. Onze moments històrics, des del 1770 fins el 1965, on es reproduïa les famílies presents. D’aquesta manera vam poder observar el moment que apareix una família, com va evolucionant dins del barri i fins que, al principi, a l’entremig o bé al final de la història del barri, la família desapareixia. Les persones que van venir a la xerrada s’hi van poder veure identificades en major o menor mesura. Cada família, si tenia algun membre que venia de fora d’Esplugues, es subratllava el seu cognom i s’indicava el lloc d’on havia vingut. Això, en conjunt, va permetre observar les dinàmiques migratòries que va acollir el barri i el nostre municipi, alhora que la incidència en cada família.
Un cop explicat el mural de les famílies, vam procedir a explicar els dos aspectes demogràfics cabdals: el context demogràfic d’Esplugues i el context demogràfic del barri del Raval.
A través de la presentació de diapositives, vam poder observar tres fets importants demogràfics: L’estructura de la població per grups d’edat i sexes a través de les piràmides d’edat, les gràfiques i taules d’ocupació laboral de les persones i, finalment, l’origen de la població immigrada. En el cas d’Esplugues ho vam poder analitzar en quatre moments històrics: 1857, 1915, 1936 i 1960. I vam poder veure les dinàmiques conjunturals com influïen en l’organització de la població.
1857: una societat pre-industrial amb una molt alta mortalitat infantil i una esperança de vida molt baixa. En aquesta època el moviment migratori era dels pobles veïns o bé de les dues comarques veïnes, Barcelonès i el Pla del Llobregat. La població activa era bàsicament agrícola.
1915 i 1936: una societat industrial incipient que regulava el seu creixement natural, on els moviments migratoris evolucionaven de les comarques veïnes, de tot Catalunya després, i passa a ser del País Valencia, Múrcia, Almeria i la Franja de de Ponent. En aquesta fase històrica la natalitat i la mortalitat es va reduir força com a conseqüència d’una millora lleu de la medicina i sobretot dels moviments higienistes. Tot això fa que l’esperança de vida augmenti força. La població activa passà de ser agrícola a industrial, fent un canvi esglaonat a través d’aquells anys.
I finalment 1960: Una societat industrial, on el moviment migratori de la resta d’Espanya vers Catalunya transformà la base social del municipi. La base de la piràmide va tornar a ser ampla, ja que els índex de natalitat i fecunditat van tornar a augmentar, ja que els comportaments reproductius de les poblacions migratoris eren diferents. La població activa era majoritàriament industrial. L’agricultura passà a ser un fet testimonial.
A partir d’aquests moments es va analitzar amb gràfiques i taules numèriques la concreció en el Raval en vuit moments històrics: 1857, 1915, 1924, 1936, 1940, 1950, 1960 i 1965.
La meva gran sorpresa va ser que les piràmides d’edat eren molt irregular, essent absolutament diferents de les convencionals exposades moments abans. Vam arribar a la conclusió que això era per dos motius: La quantificació d’una població molt reduïda (entre 220 i 130 presones) i sobretot que El Raval fou un lloc de pas cap altres llocs. Hi hagué moltes famílies que es mantingueren sempre al Raval, però la gran majoria acabaven marxant, més com individus que com a famílies. Això va permetre un recanvi permanent de la seva població, alhora que era un nucli d’integració social.
Com que l’ordinador va deixar de funcionar, moltes de les gràfiques i taules nurmèriques que s’havien d’explicar, no es va poder projectar. Però això no va acabar de ser un greu problema ja que els conceptes fonamentals ja havien estat explicats oralment durant la xerrada.
Després d’una hora d’exposició de la conferència vam procedir a fer un torn de paraules obert on el public va fer aclariments i propostes en relació al tema que ens atenyia. Moltes gràcies per la vostra assistència.
Josep Florenza i Brillas.
