Barcelona, 8 de març de 2025.
Al matí va tenir lloc l’Assemblea General Ordinària de la Coordinadora de Centres de Parla Catalana al Centre Cívic Drassanes on es van aprovar els diferents punts sotmesos a votació en una sala plena a vessar. Després de dinar al restaurant del Museu Marítim de les Drassanes. A la tarda vam fer la ruta guiada “Bocins d’història de Barcelona”, a càrrec de membres de Tot Història Associació Cultural.
L’Assemblea va aprovar la memòria d’activitats desenvolupades durant l’any 2024 i la proposta de programa d’activiats per aquest 2025. Es mantenen les activitats cícliques (jornades, congressos, trobades, edicions) i s’amplien les eines de suport a les entitats (als serveis d’assessoria, d’assegurances, entre d’altres, ara s’hi suma un programa de gestió de socis i de cobrament de quotes).
L’Asemblea també va ratificar els set centres d’estudis adherits durant l’últim any i es va celebrar la fita d’arribar a les cent cinquanta entitats federades, amb la perspectiva d’anar augmentant el nombre any rere any. L’Institut Ramon Muntaner també va exposar les principals línies d’actuació realitzades i els projectes plantejatas pel 2025.
Vam començar la visita a la Rambla visitant espais de la guerra, a continuació vam anar a la Plaça de Medinaceli i a la Plaça de la Mercè, vam passar a la literatura al Passeig de Colom a la casa on va viure Miguel de Cervantes i vam acabar al monument a Joan Salvat Papasseït al moll de la fusta. Al costat de Correus ens vam trobar amb unes cases d’origen medieval que formaven una illa d’habitatges al segle XIV.
Les obres de la via Laietana segueixen descobrint restes del passat de Barcelona. Amb la reurbanització del carrer de la Fusteria, a tocar de la part baixa de la via a part de trobar les cases, també s’han documentat les restes de la seva evolució fins al 1909, quan es van enderrocar per començar a construir la via Laietana. Laia Macià, membre del Servei d’Arqueologia de Barcelona, ha explicat que esperaven trobar aquests vestigis però que la sorpresa ha estat “descobrir una illa de cases sencera en tan bon estat de conservació”.
Ens vam aturar a la plaça de Medinaceli situadae en part on era convent de Sant Francesc o de Framenors principal establiment de l’ordre francisca a Barcelona, ocupava part de la façana marítima de Barcelona des d’on actualment tenim el Govern Militar al final de les Rambles fins una part de la plaça Medinaceli. L’església i els dos claustres eren un dels millors exemples del gòtic primerenc a Catalunya. Hi va ser entre el 1240 i el 1836, any en què va ser desamortitzat i els frares exclaustrats, finalment el conjunt fou enderrocat el 1837.
L’arquitecte d’una de les places més boniques de Barcelona va ser Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 – Barcelona, 5 de juliol de 1867) fou un arquitecte català. que va fer els primers estudis els va realitzar a l’Escola de la Llotja de Barcelona i l’any 1843 es va titular a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. El 1850 fou elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. L’any 1852 va construir el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar. Però el seu projecte més important va ser el de la plaça Reial de Barcelona els anys 1848/59, tractada com la tradicional plaça de la Itàlia del nord, amb la planta baixa porticada i façanes neoclàssiques i feu en el mateix estil la façana del Teatre Principal, quan fou rehabilitat, després de l’incendi que va sofrir l’any 1845.
La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, o simplement de la Mercè, és una església d’estil barroc a la Plaça de la Mercè del Barri Gòtic de Barcelona, catalogada com a bé cultural d’interès local. Va ser construïda entre 1765 i 1775 sota la direcció de l’arquitecte Josep Mas i Dordal en substitució d’un temple gòtic dedicat a la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat. Formava part del desamortitzat convent del mateix nom, que actualment allotja les dependències de la Capitania General de la Quarta Regió Militar.
