Dissabte 7 de juliol vam visitar la Casa Terrades, coneguda popularment com casa de les Punxes. Érem 34 persones que ens vam repartir en dos grups. A la casa no hi ha mobles com a conseqüència dels molts canvis que ha patit perquè ha tingut molts propietaris, però l’arquitectura exterior és conserva intacta. I als barcelonistes els farà il·lusió saber que el fill de l’industrial Bartomeu Terradas i Mont, propietari dels terrenys, Bartomeu Terrades i Brutau va executar les obres i va ser jugador, president, el segon, i mecenes del Barça.
Després de més de 100 anys d’història tancada al públic, la Casa de les Punxes és actualment un espai visitable. Va ser declarada monument històric d’interès nacional el 1976 i és actualment un dels edificis més emblemàtics de Barcelona. Va ser construïda per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, a petició de la família Terradas, es troba ubicada en plena ruta modernista. Amagat enmig del centre de Barcelona, l’enigmàtic i el gran desconegut terrat és un dels espais més impressionants de la Casa de les Punxes. La imponent punxa principal serà ara l’espai dedicat a Josep Puig i Cadafalch, retent així un merescut homenatge al genial arquitecte.
Josep Puig i Cadafalc és un dels arquitectes modernistes catalans més influents, es tracta d’un personatge polifacètic que va aconseguir una síntesi perfecta entre les seves tres passions: l’arquitectura, la política i l’erudició històrica. Els seus dissenys únics són la suma entre una clara voluntat de recuperar elements estructurals i arquitectònics de tradició local amb d’altres procedents de l’arquitectura gòtica centreeuropea. La Casa de les Punxes, la Casa Amatller i la Casa Macaya en són exemples destacats. El seu ideari catalanista el va portar a implicar-se activament en la vida política ja des de ben jove, fins el punt d’esdevenir president de la Mancomunitat de Catalunya l’any 1917, càrrec que va exercir fins al cop d’Estat del general Primo de Rivera.
La Casa de les Punxes és un dels monuments més representatius del Modernisme català i és el resultat d’una època caracteritzada pel progrés econòmic de la burgesia, el fort desenvolupament de les tradicions artesanals i per una àmplia industrialització.
L’actual projecte ofereix un recorregut a través de la història de la Casa i la família promotora (Terrades), sent la burgesia del s. XX el principal eix vertebrador d’aquesta època. I és que les famílies burgeses catalanes de principis del segle XX responen a un entramat sociohistòric que guarda una estreta relació amb el llenguatge artístic desenvolupat pel modernisme.
Bartomeu Terradas i Mont (Figueres 1846- Barcelona 1901) va ser un reconegut industrial textil casat amb la saballenca Àngela Brutau, filla de Bonaventura Brutau Estop, un dels primers empresaris textils catalans, amb qui va tenir quatre fills: Rosa, Bartomeu, Josefa i Ángela. Bartomeu Terradas i Mont, tot i deixar al fill en herència, no oblidà el benestar de les seves filles i els va deixar una petita fortuna que va significar una bona part del finançament per a la construcció del palauet de Les Punxes. En mans de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, amic de la família, va néixer la Casa Terradas, d’inspiració centreeuropea.
A finals de 1903, la casa es dissenya sobre pla, en un solar atípic, de forma irregular, fruit de la recent urbanització de l’Eixample de Barcelona.Puig i Cadafalch dissenya un gran edifici inspirat en el castell de Neuschwanstein, a Baviera (Alemanya), amb sis cantonades, que coincideixen amb les interseccions dels tres carrers. El 1905 Bartomeu Terradas Brutau va encarregar a Josep Puig i Cadafalch el disseny d’una casa per a cada una de les seves germanes, l’Àngela, la Josefa i la Rosa. El resultat va ser un edifici que recordava els antics castells medievals, amb elements de diferents corrents arquitectònics, com l’arquitectura gòtica, i diverses innovacions tècniques. Les seves sis torres punxegudes (coronades amb agulles de forma cònica) són el tret distintiu de la casa i el que li dóna el nom popular de Casa de les Punxes.
Les tres propietàries de la casa Terradas van morir sense deixar descendència, per això l’edifici va passar a mans del seu germà i únic hereu, Bartomeu Terradas Brutau. L’any 1975 l’edifici és declarat monument històric nacional, i l’any 1976, bé cultural d’interès nacional. Quan l’any 1991 Fundació La Caixa entra com a accionista de Colonial, l’edifici passa a formar part de la cartera de la immobiliària amb un projecte de restauració integral entre mans a càrrec dels arquitectes Francesc Xavier Asarta i Albert Pla. Les obres es van allargar fins a l’any 2003. Les obres que s’hi van realitzar van ser reconegudes durant l’any 2004 per l’Urban Land Institute Europe Excellence Award com una de les cinc millors intervencions en patrimoni europeu.
La visita consta de tres parts. La primera és un recorregut exterior entte els carrers Rosselló, Bruc i l’avinguda Diagonal se hace un recorrido exterior (entre las calles Roselló, Bruc y Diagonal Mar) on el guia explica la història i els detaslss ornamentals de les tres façanes. Puig i Cadafalc va recórrer als artisans més de moda en aquell moment per fer la decoració de la façana amb una clara al#lusió a la naturalesa. Manuel Ballarín es va encarregar de la forja, l’escultura decorativa es va fer en el taller d’Alfons Jujol i els vitralls en el taller de Eudald Ramon Amigó. Abans d’accedir a la segona part de la visita, que es fa per lliure, s’entra per la casa Josefa on podem veure l’ornamentació original de la casa així com un dels ascensors.
En la segona part de la visita es pot accedir a la terrassa que ha estat totalment rehabilitada. A l’interior de les 6 torres hi ha plafons explicatius de la vida i obre de l’arquitecte, del modernista i de les característiques ornamentals i del disseny arquitectònic de la casa, inspirats en la música de Wagner i en la llegenda de Sant Jordi. gracias a la música de Wagner o la leyenda de Sant Jordi. En la torre número 1, que és la més gran podem observar una vista panoràmica magnífica de Barcelona.
Al primer pis se’ns mostra en diferents audiovisuals la Llegenda de Sant Jordi, l’escena del rescat de la princesa pel sant ens recorda molt Joc de Trons. També podem veure el sgnificat de la Diada de Sant Jordi a Catalunya, fotos antigues i material decoratiu original de la casa, el significat del drac en diferents civitzacions…
És una visita que no us podeu perdre.