Esplugues de Llobregat, 12 de desembre de 2025.
La visita de la seu del districte de de Sants-Montjuïc va anar a càrrec de Joan Sanromà, professor d’institut, especialista en temes de memòria històrica i exconseller del districte. L’explicació va ser molt interessant i es va centrar en temes històrics de la incorporació al municipi barceloní de les diferents poblacions del pla de Barcelona a finals del segle XIX. També ens va comentar les principals característiques d’un edifici que podem definir com d’arquitectura eclèctica ja que conté elements modernistes i noucentistes.
Encara que un rètol a la façana atribueix l’edifici a Jaume Gustà i Ubald Iranzo. No està demostrat que Jaume Gustà participés en el disseny de l’edifici però sí que està contrastat la participació Ubald Iranzo. La construcció de l’edifici es fa entre 1908 i 1915.
En el procés de creació de la Gran Barcelona es creen els edificis de que s’anomenen Tinences d’Alcaldia en els nous territoris que s’incorporen a Barcelona. El 1983 es produeix una fallida incorporació a Barcelona del municipi de Sants, l’any 1839 Hostafrancs ja s’havia incorporat a Barcelona. La incorporació definitiva serà el 1897 junta amb Les Corts i els altres municipis del Pla de Barcelona: Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles.
L’actual seu del districte de Sants Montjuïc és la tinença d’alcadia de Sants, Hostafrancs i les Corts. Diferents elements decoratius tant de l’interior com de l’exterior fan referència als tres barris. Igual que les antigues catedrals l’edifici està ple de simbolismes en les escultures en els vitralls i els diferents elements decoratius al·lusius als serveis que prestava l’edifici, a l’agricultura i la indústria bases de la riquesa de la ciutat, a les arts i a les ciències bàsiques per al progrés de la ciutat.
La façana és de pedra de Montjuïc així com tota la pedra de la resta de l’edifici. Destacarem especialment la magnífica escala de pedra que puja al primer pis amb una magnífica claraboia i la Sala de Plens amb el excel·lents vitralls.
La visita va acabar amb la visita de la plaça que hi ha darrere de l’edifici i que havia estat una antiga fàbrica i amb un petit comentari sobre l’Espanya Industrial, destacant els pocs edificis que s’han salvat i la mobilització popular que va permetre que es fes el parc enlloc dels edificis que estaven previstos.
