Esplugues de Llobregat, 18 de gener de 2025
El dissabte dia 18 de gener una colla de 24 valents i valentes socis/es del Grup d’Estudis d’Esplugues (l’aforament limitat per als grups no va permetre atendre totes les peticions), ens vam desplaçar des de la nostra vila a la vora del flumen Rubricatus fins la vila de Baetulo (actual Badalona), per visitar el Museu i la Ciutat Romana, per tal de dur a terme una de les habituals sortides culturals del Grup.
El desplaçament el vam fer en transport públic, amb una combinació de Tram i Metro, i va ser molt distret i agradable. També cal dir que alguns van fer-ho directament pel seu propi compte i allí vam coincidir tots i totes. Pel que fa al començament de la nostra visita i ja per anar obrint boca, només arribar a Badalona i en sortir del Metro i quasi com a una legió, encapçalada per la Rosa Abós, vam iniciar la nostra caminada per la Via Augusta, fins al Museu.
Es tracta d’una sortida de gran interès cultural (les restes del jaciment van ser declarades Bé cultural d’interès Nacional per la Generalitat al 1995) i que a través de la visita guiada i amb el fantàstic museu, una molt bona exposició d’elements arquitectònics i una excel·lent conservació de restes, eines i diferents utensilis, ens ajuda a conèixer millor alguns diferents aspectes de la nostra historia, cultura i art, especialment tenint en compte que durant dues hores i mitja la nostra guia Amanda Hernández, historiadora de l’art, ens va anar ensenyant les diferents construccions i restes que s’han anat trobant, amb una explicació molt completa, il·lustrativa i amena de com vivien els romans d’aquella època d’esplendor i tenir una millor idea sobre com era el “nostre mon romà”, la seva organització social i que ja tenien algunes activitats i certs usos i costums no gaire diferents dels que encara mantenim actualment.
Baetulo, nom que no està del tot documentat en el seu origen, encara que és nomenada en alguns textos clàssics, va ser fundada al segle I aC. en un context expansiu romà de tipus colonial. En part aquesta colonització es produeix mitjançant el repartiment de terres a veterans de les legions i va ser important com a terra de cultiu, principalment en la producció i exportació de vi, com mostra de fet, que àmfores segellades en aquesta ciutat s’han trobat a excavacions fetes a les illes britàniques, per posar un exemple. La ciutat va perdurar fins al segle VI, si bé va començar el seu declivi al segle IV en front del creixement de la veïna Barcino.
Perquè es va escollir aquesta ubicació ? El lloc es va escollir, sens dubte per les característiques de la pròpia zona, aprofitant el suau turó amb desnivell sobre la platja amb un cert efecte amfiteatre i que els va permetre protegir-la amb muralla,. L’estructura urbanística de la ciutat, que va arribar a ocupar unes 14 ha, en certa forma ens fa recordar l’esquema del eixample amb carrers que anaven de muntanya a mar que s’anaven encreuant amb carrers transversals. La part alta de la ciutat es va constituir com a zona residencial amb la major part d’habitatges benestants i de cert luxe i la zona baixa estava destinada a usos socials, botigues, mercats, termes, etc.., així com els habitatges mes humils i de no tanta qualitat, amb cases de pisos. Al centre de la ciutat hi havia el fòrum on es duia a terme la major part de la vida social i on hi destacarien edificis tant important com el Teatre – del que es conserven els fonaments- i el Temple -ja es feien llavors força actes de caràcter litúrgic- (del que les seves restes es troben soterrades baix l’actual església al centre de la ciutat).
La nostra visita: Museu, Espai Termes i Decumanus. Amb una extensió de 3.400 m2, el Museu de Badalona és una de les superfícies arqueològiques més grans de Catalunya. Durant la visita vam recórrer el seu subsol, on es conserven moltes restes de la ciutat romana i encara es segueixen fent més excavacions per l’entorn de l’actual església i s’aniran trobant més restes.
Les Termes, de les quals es conserva una gran part, era un espai obert tant a homes com a dones (en diferents horaris) i era el punt principal de trobada i centre de la vida social – fins i tot s’hi practicaven negocis- Es trobaven decorades i adornades amb elements de diferents tipus, fonts i mosaics; alguns fins i tot bastant luxosos. També disposaven de diferents espais destinats al bany, sales amb diferents ambients (fred i calor), sales de vapor, solàriums, etc…, a on els romans i romanes cuidaven de la seva higiene i bellesa i practicaven una bona cura del seu cos.
El Decumanus espai de la ciutat que vàrem visitar molt proper al fòrum, està totalment està il·luminat i ambientat per recrear al màxim possible la històrica ciutat (de la qual es conserven moltes estances), així com diferents elements arquitectònics impressionants en exposició, alguns mosaics trobats en fer l’ampliació de l’autopista, pintures/murals que han quedat a les parets d’algunes cases, les àmplies clavegueres….etc…
Durant el nostre recorregut per alguns dels carrers (cardo) vam anar rebent explicacions sobre tots i cadascun d’aquests elements, així com sobre el “modus vivendi” dels romans. Així vam anar veient i coneixent els diferents tipus d’edificis destinats a habitatge (insula) , botigues (tabernae) amb les seves àmfores de vi, d’oli, salaons per conservar el menjar…, l’hostal (fonda) , botigues amb comerç de mes luxe, el taller d’un ferrer, la carnisseria, la xarxa de clavegueram, fonts, les latrines, etc… Tot això es complementat per un vídeo que mostra una recreació molt ben animada tant de la ciutat com de la vida i activitats d’aquella època.
L’exposició permanent és molt bonica i les figures, eines i utensilis, pintures, etc…són impressionants, destacant la figura de marbre de la Venus, com a peça mes remarcable del museu per la seva qualitat, bellesa i l’alt grau de conservació i sobre la qual ens van fer una divertida explicació respecte al seu origen i llegenda.
De la Casa dels Dofins vam anar veient diverses estances situades a l’entorn de l’atri, les habitacions d’estiu, una zona de treball destinada a la producció de vi (mitjançant esclaus), el celler, el menjador…etc… Es tracta d’una de les cases (domus) romanes d’alt nivell d’aquella època i cal remarcar la qualitat dels mosaics, amb plaques de marbre, així com les restes de pintures murals originals. També cal destacar el mobiliari. La visita també es complementa amb un vídeo/recreació de la casa i de la vida i activitats que s’hi feien i de l’immens jardí que tenia.
En resum, tot molt complert i molt ben explicat.
Josep Mª Galcerà
