Esplugues de Llobregat, 13 de juny 2019. Dijous 13 de juny a les 19.30 a la sala del 75è aniversari de l’Avenç plena de gent, el Jaume Bosch va presentar el seu llibre “La nostra policia” i gràcies a la col·laboració de la llibreria d’Esplugues vam poder comprar el llibre per conèixer més a fons la història del model policíac català des de la recuperació de les llibertats democràtiques i la restauració de l’autonomia.
El Santi Campo, vicepresident del GEE, va presentar l’autor que té una llarga trajectòria política: regidor al primer ajuntament democràtic de Sant Feliu, diputat al Parlament de Catalunya, senador… També té una llarga experiència a l’administració pública i va ser sotsdirector general de coordinació de les Policies Locals al govern de la Generalitat de 1983 al 1987 quan es comença a treballar en el disseny del model policial que tenim ara. El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha escrit el pròleg del llibre.
L’origen de tot plegat és l’any 1979 es fan les primeres eleccions municipals de la democràcia i el 1980 les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Alguns regidors havien iniciat una reflexió sobre les competències de direcció de la Policia Local que exercien els Ajuntaments. La relació que hi tenien els primers regidors de seguretat de l’ajuntament era la d’haver corregut davant els policies durant el franquisme, però intuïen que calia construir una política democràtica de seguretat, igual que s’estava fent en l’urbanisme o l’ensenyament. El Govern de CiU era conscient que sense els ajuntaments dirigits per l’esquerra seria impossible avançar. I així va ser com Jaume Curbet, fins llavors regidor socialista i Jaume Bosch, regidor del PSUC, es van trobar a la Generalitat amb el Miquel Sellarès, de CiU, que havia estat nomenat Director General de Seguretat. Miquel Sellarès havia estat el responsable del servei d’ordre a la primera manifestació consentida de l’11 de setembre a Sant Boi el 1976.
En Curbet va ser l’encarregat de dissenyar el model cap el que es volia avançar: Va estudiar la situació del Quebec en relació al Canadà i va traduir la seva reflexió en un llibre fonamental “La Policia del Quebec: un model per a Catalunya?”(1987). En treballs anteriors, “Democràcia i Policia” i “L’Ètica de la Policia” defensava un model de policia que no ha estat exactament la que s’ha aplicat (ja que atribuïa majors funcions a les policies locals). Tot i això, sense les seves aportacions no es pot entendre que Catalunya disposi avui d’una policia integral desplegada a tot el país.
El 1980 els cos de mossos d’Esquadra de la Diputació, que havia estat creat als anys 50 recuperant el nom tradicional i que estava format per una cinquantena de membres, és traspassat a la Generalitat. Després del 23F de 1981 i el seu paper poc clar en relació als colpistes va fer pensar al govern que havia de ser ampliat i renovat obrint-se la possibilitat que pogués ser l’embrió de la policia catalana. El 1985 es crea a Mollet l’Escola de la Policia de Catalunya que tindrà com a funció la formació dels futurs mossos i de les policies locals.
Tot i que els diferents governs de Pujol no mostraven massa massa interès per l’ordre públic, l’arribada de Jesús Rodés a la direcció de l’escola i el fet que s’hi disputessin les proves de tir olímpic dels Jocs del 92, van suposar un rellançament de l’escola tant pel que fa a la millora de les instal·lacions com a l’elaboració d’uns plans d’estudis adequats a la necessitat d’una policia moderna.
L’any 94 encara no s’havia resolt el dubte si el que calia era tenir una policia pròpia o bé les forces policials de l’estat a Catalunya havien d’estar sota el comandament de la Generalitat. Finalment va ser Margarita Robles, llavors secretaria del ministeri d’interior actual ministra de justícia, la que va preferir l’opció de potenciar el cos dels Mossos perquè anés substituint al territori les forces de seguretat de l’estat. Cal destacar el paper de la consellera Maria Eugènia Cuenca que va assumir el repte de la creació d’una policia pròpia.
L’any 1996 el PP d’Aznar havia guanyat les eleccions sense majoria absoluta i necessitava el vots de CiU i dintre dels acords que van firmar en l’anomenat pacte del Magèstic va ser el traspàs als Mossos de les competències de trànsit. El desplegament dels mossos va acabar el 2008. L’estatut del 2006 suposa un canvi notable respecte a l’estatut del 79. destacarem tres aspectes, correspon al la Generalitat de Catalunya la planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya, la Junta de Seguretat és presidida pel president de la Generalitat i té funcions de coordinació i no de control sobre els Mossos, desapareix l’obligació que els comandaments dels mossos provinguin de les forces armades o de les forces de seguretat de l’Estat.
L’eficàcia dels mossos en relació als atemptats del 2.017 van suposar un gran reconeixement per part de la ciutadania i van despertar les baixes passions més centralistes d’una bona part de la classe política de Madrid. L’actuació dels mossos el 20 de setembre i l’1 d’octubre demostra que estem davant de dues maneres molt diferents de concebre la seguretat.
El Jaume va parlar també de la persecució del major Trapero per part de la justícia i de la importància com diu a les cites que encapçalen el llibre de tenir un model democràtic de seguretat propi. La primera és de Federic Escofet que diu que “sense disposar d’ordre públic no pot haver-hi autogovern” i l’altra que defensa els valors democràtics en l’actuació policial: “si se sacrifica la llibertat per la seguretat, no es tindrà ni llibertat ni seguretat” de Michel Benichou.
Malauradament les persones que van intentar boicotejar l’acte arrencant els cartells i que, emmascarades, el van interrompre demanant a la gent que marxés i cridant policia assassina, no van entendre de què anava l’acte ni es van comportar de manera democràtica. Això sí, les persones assistents i el conferenciant van respondre amb tranquil·litat i la conferència va continuar amb normalitat i va acabar amb moltes intervencions des del públic.
Vam aprendre molt, va ser molt amena i molt ben valorada per les persones assistents.
Us n’he fet un petit resum que espero que us estimuli a llegir el llibre, també en podeu seguir la versió íntegra al youtube.
