Esplugues de Llobregat, 6 de febrer de 2025
El Josep Florenza i Brillas ens va explicar els grans canvis que va patir la Sagrera d’Esplugues al segle XIX en una conferència que va fer al Casal Robert Brillas el dijous 6 de febrer a les 19.30. Va presentar la conferència la presidenta del Grup d’Estudis d’Esplugues, Rosa Abós i Prats.
La sagrera és l’espai que envolta les esglésies i que es considerava un territori sagrat que fixava la inviolabilitat trenta passes al voltant de l’església, i que en el nostre cas, i molts altres, també incloïa el cementiri. Per extensió s’acabarà anomenant sagrera al barri que s’estén al voltant de l’església encara que en sentit estricte no sigui així.
Esplugues era un llogarret als afores de Barcelona que té els orígens al voltant de l’Esglés de Santa Magdalena d’Esplugues erigida el 1103. La construcció de la carretera Reial el 1763 , avui carrer Laureà Miró, determina que el centre d’Esplugues es traslladi des de l’església l’actual plaça Santa Magdalena.
No és la primera vegada que el Josep parla del tema ja va publicar un article a la “Crònica de la Vida d’Esplugues” amb el títol LA SAGRERA A MITJANS DEL SEGLE XIX: LA SEVA TRANSFORMACIÓ, la segona part del qual sortirà al proper número de la revista.
L’Hostal Nou, actual ajuntament és el centre d’aquest nou espai urbà. Entre 1765-1800 es construïren els primers habitatges del que serà el Raval de Sant Mateu i també al costat nord de la carretera entre el Pont d’Esplugues i el carrer de l’església. Posteriorment entre el 1840 i 1860 s’urbanitzà el costat mar fins al carrer de Sant Joan, actual carrer Àngel Guimerà.
Aquest canvis urbanístics suposaren també un important augment de la població. Mentre que l’any 1700 hi havia 21 focs, entre 100 i 200 habitants, l’any 1826 hi ha una referència de 600 habitants encara que no està demostrat. Però l’any 1857 el cens ens dona la xifra de 1086 persones.
Els diferents augments de la població havien fet que l’església s’anés quedant petita. Sabem que el 1103 es va consagrar la parròquia original d’estil romànic. Posteriorment cap al 1300 aproximadament s’enderrocà per aixecar-ne una altra, suposadament d’estil gòtic situada en el transsepte de l’actual església. L’important augment de la població que el dona al segle XIX farà que l’església gòtica s’enderroqui per construir l’actual de planta neoclàssica entre 1862 i 1864, que va ser destruïda durant la guerra civil i reconstruïda posteriorment.
Les primeres dades d’aquest procés les trobem descrites breument a la Monografia Històrica d’Esplugues de Mossèn Esteve Carbonell. Però el gran avenç en la descripció del procés de canvi de l’església ha estat gràcies al Conveni Notarial que ha trobat el Josep Florenza i Brillas a l’Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona (AHPB) que descriu les actuacions que s’han de fer per aixecar la nova església i que signen diverses personalitats del poble. Es tracta d’un document molt interessant perquè descriu l’organització de la Sagrera i el seu veïnat. Una tercera font documental que aparta noves dades prové l’Arxiu Diocesà de l’Arquebisbat de Barcelona (AHDB).
La construcció de l’església implicà una remodelació de l’indret, es va expropiar la Masia de Can Majoral per fer espai per a la nova església. El cementiri s’havia quedat petit i, a més, la passa de còlera del 1854 obligà a construir l’actual cementiri parroquial ja fora de la Sagrera. Pel que fa als carrers se n’obriren dos de nous, el de l’església i i el de la rectoria que es desvià poc abans d’arribar-hi, deixant un carrer sense sortida on abans hi havia el cementiri i les escales que accedien al temple.Aquests dos carrers passaven a partir d’aquells moments pel mig de dues cases pairals, un fet anòmal, Can Ramoneda i Can Cargol.
Les masies del voltant també es remodelaren poc a poc. Can Pi va aixecar un nou cos orgànic de la masia, que donava a la nova Plaça. Can Casanovas va obrir noves portes vers el carrer de l’Església. I l’ascens costerut pel carrer de LaRectoria va provocar d’obrir el pas de Passatge del Baix Lloc a finals del S.XIX, gràcies a les gestions dels veïns del carrer.
En el conveni esmentat anteriorment es decideix aixecar la Casa del Comú (Ajuntament) a la Plaça de l’Església, fet que no s’ha pogut contrastar. Una transformació tan important implicà la creació d’una comissió per dirigir el procés formada pel alcalde i regidors, propietaris afectats, el rector, mestres de cases i agrimensors.
Per completar la informació podeu llegir els dos articles publicats a la “Crònica de la Vida d’Esplugues” i la gravació de la conferència.
