Esplugues de Llobregat, 5 de juny de 2028
Per primera vegada el Grup d’Estudis d’Esplugues organitza una conferència protagonitzada per una estudiant, Ainhoa Sierra Aliseda, guanyadora del premi ciutat d’Esplugues de 2024.
El titol del seu treball de recerca de batxillerat era APORTACIÓ A L’ESTUDI DE L’ARBRAT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT (barrris de Can Clota, can Vidalet, Centre, El Gall, La Plana i Montesa). La conferència va tenir lloc al Casal de Cultura Robert Brillas el passar dijous. Va presentar la conferenciant l’Anna Maria Marco que l’any passat va formar per del jurat del premi en representació del Grup d’Estudis d’Esplugues junt amb el Josep Maria Galcerà.
L’Ainoa va començar la seva intervenció destacant que “la vegetació dels espais urbans, més enllà del seu valor estètic i ornamental, té un important paper mediambiental que influeix en la salut de les persones”. Es tracta d’un treball molt complex i va decidir centrar-se en els barris que tenen una major població.
Entre els objectius del seu treball destaquem la identificació i quantificació de les diferents espècies arbòries, la valoració de la diversitat d’espècies i la seva distribució als diferents barris i, finalment, l’elaboració de propostes de millora.
Va destacar els beneficis ambientals, socials i econòmics de tenir arbres a la ciutat però també va explicar alguns inconvenients que provoquen. La seva conclusió és que malgrat tot “els beneficis superen els inconvenients”. Els arbres milloren la salut de les persones, entre d’altres motius, perquè milloren la qualitat de l’aire, redueixen la contaminació acústica i ajuden a reduir l’efecte “illa de calor” que es produeix a les ciutats com a conseqüència de l’escalfament de l’asfalt.
Ha identificat en cada carrer i espai verd les espècies plantades i el nombre d’exemplars de cadascuna. Aquest treball tan intensiu li ha permès d’identificar un total de 7898 arbres, saber el nombre d’arbres que té cada barri, quines són les espècies més nombroses i comparar i descriure quina és la situació de cada barri tenint en compte el nombre d’arbres, el nombre d’habitants la supefície i el nombre d’espècies.
Pel que fa a les conclusions destataca que predominen les espècies forànies (28 autòctones i 83 al·loctones) tot i que la tendència és a l’augment de les espècies mediterrànies. També constata que el nombre d’arbres per barri no depèn del nombre d’habitants i, per acabar, que la sequera i el consgüent estrés hídric ha afectat la salut dels arbres, bastants dels quals s’han assecat.
Va acabar fent unes propostes de millora: distribuir la vegetació urbana equitativament, selecció adequada de les espécies, substituir els arbres secs, incrementar la mida dels escorcells, augmentar la cobertura vegetal i millorar la biodiversitat.
Van venir també a la conferència dos tècnics de l’ajuntament, Carles Soriano Morón, enginyer de Camins, i director de serveis urbans. I Joan Gil Rigat, enginyer agrònom i Cap de serveis de jardineria. Tots dos van entomar les propostes de l’Ainhoa i ens van ajudar a comprendre la complexitat de la gestió dels arbres urbans.
Ens van fer entendre que la majoria dels arbres portin molts anys plantats i que es van plantar en una època que no hi havia els coneixements que tenim ara. Tot plegat fa molt difícil l’adaptació de l’arbrat urbà a les necessitats actuals.
La presidenta del Grup d’Estudis va agrair als regidors Manel Pozo López i Jordi Pérez Pineda i a la regidora Maribel Aguilera Mulero, va seva presència a l’acte.
