Esplugues de Llobregat, 6 de gener de 2026.
El poble gitano qui són? L’exposició ens ho explica: hi ha diferents teories respecte als seus orígens i procedència. Però la més acceptada es que són originaris de l’Índia (de la regió del Panjab), on es produeix un gran èxode (de més de 50.000 persones), provocat per la invasió i incursions islàmiques. En aquest llarg itinerari des de l’Índia cap a Europa i fins a Catalunya (i altres indrets), en diversos grups nòmades que pel camí s’anirien fusionant amb poblacions europees donant pas primer als “proto-gitanos”, i desprès el poble gitano com a tal. La seva llengua pròpia és el romanó, si bé a Catalunya es parlà i es parla el caló, que és una mena de derivat de l’anterior combinat amb la gramàtica del català.
Pel que fa a la seva denominació i l’origen del seu nom, en el seu camí van estar molts anys al Petit Egipte (a l’Asia Menor), on es denominaren “egipcians”, i d’aquí per derivació el nom de “gitanos.”
Pel seu tipus de vida nòmada i costums, van començar a ser vistos amb curiositat i després a despertar desconfiança, prejudicis i rebuig, fins arribar a ser considerats com un problema social molt important. Por i intolerància a “allò que era tant diferent”?
Han partit segregació, persecucions, prohibicions, expulsions i viscut en condicions difícils. La manifestació més dura d’aquesta repressió i persecució es la Gran Batuda de 1749 (intent d’extermini), on moltíssims d’ells van ser empresonats durant molts anys.. No podem obviar, que tot i estar dedicada l’exposició a l’àmbit català , durant l’holocaust nazi en van ser exterminats 500.000, de diferents països.
L’interès de l’exposició i el seu atractiu radica en el fet que ens ha permès conèixer amb detall totes aquestes i d’altres qüestions. Tot molt ben explicat, ens ajuda a anar superant estereotips, acostant-nos al veritable aspecte
La primera de les sortides culturals que hem fet enguany el Grup d’Estudis d’Esplugues ha consistit en una visita guiada amb assistència de 22 persones a la magna exposició temporal, que en l’àmbit de l’any del poble gitano (2025) i confluint amb els 600 anys de la seva arribada a terres catalanes i amb el 275è de la Gran Batuda de 1749, ha organitzat el Museu d’Història de Catalunya. En la organització ha tingut una participació activa la comunitat gitana, cosa que li dona un enfocament i una visió més des de dintre de la seva realitat.
La visita guiada va anar a càrrec de Maria Murillo, acompanyada de Lidia Marín (estudiant en formació), que ens va anar explicant amb molta claredat i detall els vídeos, àudios i plafons dels quals consta l’exposició, que ens endinsa en un món molt intens i actual, poc explicat encara després de tants anys, tot i haver estat reconeguda la seva identitat com a part integrant del poble català pel Parlament de Catalunya l’any 2001 i que l’Estatut advoca , des de l’any 2006, pel reconeixement de la “cultura gitana”. Encara queda feina per fer i això es empresa de tots.
El context i el motiu de la sortida ja ens l’indica el propi títol i com explica el Museu, l’objectiu és fer visible la historia d’aquest poble d’una manera oberta, diversa i real i que no caiguin en l’oblit. I ben segur que ho aconsegueix, perquè la mostra es un gran finestral que ens permet conèixer el passat amb profunditat, valorar el seu present -encara amb alguns prejudicis i estereotips a millorar- i es al mateix temps una plataforma oberta al futur amb esperança. Ja se sap que conèixer el passat permet entendre més el present i definir millor els objectius de futur.
El poble gitano qui son? L’exposició en ho explica: hi ha diferents teories respecte als seus orígens i procedència, però la més acceptada és que són originaris de l’Índia (de la regió del Panjab) on es produeix un gran èxode (de més de 50.000 persones), provocat per la invasió i incursions islàmiques. En aquest llarg itinerari des de l’Índia cap a Europa i fins a Catalunya (i altres indrets), en diversos grups nòmades que pel camí s’anirien fusionant amb poblacions europees donant pas primer als “proto-gitanos” i desprès al poble gitano com a tal. La seva llengua pròpia és el romanó, si bé a Catalunya es parlà i es parla el caló, que es basa en l’èxic de l’anterior combinat amb la gramàtica del català.
Pel que fa a la seva denominació i l’origen del seu nom, en el seu camí van estar molts anys al Petit Egipte (a l’Asia Menor), on es denominaren “egipcians”, i d’aquí per derivació el nom de “gitanos.”
La guia ens va explicar que eren un poble àgraf, amb transmissió cultural oral, així que les referències escrites sobre els gitanos només han arribat a través d’altres fonts: ordres reials, pragmàtiques, tribunals, etc..
Pel seu tipus de vida nòmada i costums, van començar a ser vistos amb curiositat i després a despertar desconfiança, prejudicis i rebuig, fins arribar a ser considerats com un problema social molt important. Por i intolerància a “allò que era tant diferent”?
Han partit segregació, persecucions, prohibicions, expulsions i viscut en condicions difícils. La manifestació més dura d’aquesta repressió i persecució és la Gran Batuda de 1749 (intent d’extermini), on moltíssims d’ells van ser empresonats durant molts anys.. També durant el franquisme van sofrir repressió amb normes específiques al respecte. Tampoc podem obviar, que tot i estar dedicada l’exposició a l’àmbit català, durant l’holocaust nazi en van ser exterminats centenars de milers, de diferents països.
L’interès de l’exposició i el seu atractiu radica que ens ha permès conèixer amb detall totes aquestes i d’altres qüestions, tot molt ben explicat, que ens ajudaran a anar superant estereotips, acostant-nos al veritable aspecte de la seva realitat, de la seva pròpia naturalesa i de la seva aportació cultural, evidenciant la integració de moltes paraules al català i fent nostre i alhora internacional un estil musical com la rumba catalana.
Per acabar tant interessant sortida, vam pujar a la terrassa del Museu on vam fer un petit refrigeri mentre gaudíem d’unes vistes fantàstiques sobre el Port Vell, la ciutat de Barcelona i Montjuïc.
La mostra, que recomanem a tothom i que es pot visitar fins al 2 d’agost de 2026, posa de manifest totes aquestes dificultats i com les han superat i com segueixen sent un poble amb una identitat, cultura i llengua pròpies, que s’han mantingut pel seu arrelament i estructura familiar.
El Grup d’Estudis valorem aquest tipus d’exposició, integradora i que vol ajudar a millorar la convivència intercultural i permetre entendre millor alguns diferents aspectes de la seva historia, costums i cultura i compartir-ho amb els nostres socis/es i amics/es. Camelamos naquelar.
Josep Mª Galcerà i Gombau
