Barcelona, 5 de febrer del 2017.
Com a segona part de la xerrada El “Barrio Chino”. Història festiva i canalla del Raval al tombant del segle, la Laia Guillamet ens va fer visitar in situ molts dels espais que havia explicat dijous en la xerrada del Robert Brilles. Una trentena de persones desafiant el vent vam seguir diumenge al matí, amb molt d’interès, l’itinerari que ens va proposar i que ens va permetre de recórrer l’espina dorsal del lleure nocturn de la Barcelona de tombant de segle (1870-1930).
Vam començar davant del teatre Principal de la Rambla perquè aquí va començar tot. La urbanització de la Rambla la va convertir en centre del l’oci nocturn i va provocar que en el lloc, que s’anomenarà “Barri Chino” amb el temps, s’instal·les la part més “canaille” d’aquest oci nocturn.
A través del carrer de l’Arc del Teatre vam iniciar la ruta que ens va portar al lloc on havia estat situat el Burdell de Madame Petit, el més luxós de Barcelona, on avui hi ha la placeta d’Anna Murià (magnifica escriptora, per cert). Vam visitar “El Cangrejo” al c. Montserrat, encara en actiu i famós perquè va començar a ballar la Carmen Amaya. Vam visitar la plaça Jean Genet, gran escriptor que va popularitzar, junt amb d’altres artistes, el barri xinès a Europa i que es transvestia i protituïa a la “Criolla”. Situada al c. Cid 10, va ser inaugurada l’any 25 i destruïda en un bombardeig 24 de setembre de 38.
Vam anar al Paral·lel que va ser inaugurat el 1894 i aviat esdevengué el Broadway o el Monmartre de Barcelona. Com es veu a la foto del cartell, a més de teatres i cabarets, també hi havia la fàbrica La Canadenca que protagonitza l’any 1919 una de les vagues històriques del moviment obrer barceloní. El doble caràcter del Paral·lel, zona d’oci i de rerivindicació obrera. Els mateixos teatres que a la tarda oferien espectacles al matí acollien reivindicacions obreres.
Ens vam aturar davant de l’Arnau, un dels teatres més populars. També hi ha Havia el Victòria especialitzat en sarsuelles i operetes, el Español, el Teatre Nou. (que després passaria a ser cinerama, cami que seguiren altres teatres), L’Apolo, el Talia, l’Olímpia. Vamm seguir cap al c. les Tàpies on hi havia el “Barcelona de Noche” que havia fundat l’any 36 José Márquez Soria, més conegut com el Pepe de la Criolla, per ser propietari d’aquest també d’aquest local. José márquez murió de manera estranya el 1936, en un dels crims no resolts de la història Barcelonina.
Travessant el parc de Sant Pau del Camp, meravellós exemple de romànic a Barcelona, vam anar a la Rambla de Raval i a la pl. Salvador Seguí, espais emblemàtics del nou Raval. I vam acabar al carrer d’en Robadors, lloc mític de la prostitució més pobra, per fer un vermut al bar La Robadora.
