Xerrades amb la gent gran

Les trobades mensuals amb la gent gran es van fer entre el 2001 i el 2006. La primera es va fer al maig del 2001 i va ser doble, el Josep Payà va parlar de la ràdio i el Josep Cassellas dels tres Tombs. La darrera va ser al maig del 2006 i es va parlar dels antics escolans. Per cloure el cicle al maig del 2005 es va fer una xerrada de cloenda amb el títol 5 anys de trobades (2001-2006).

La Maria Teresa Carbonell feia un programa a ETV que es deia Arrels on entrevistava persones que després també van participar a les xerrades de la gent gran.

Tenint en compte la seva experiència televisiva, la Roser Camps un dia la va anar a veure i li va comentar que teníem un munt de gent gran que eren un pou de sabiduria de les coses del poble i que era una llàstima que es perdés. La seva proposta era convocar-los per tenir una xerrada amb ells gravar-la i després publicar-la per mantenir viva la seva experiència.

La Teresa havia de coordinar-ho, però s’ho va pensar i va plantejar que era molt fred i que s’aprofitaria poc si només parlaven amb ella i ho gravava i que era millor que ho fessin obert perquè  pogués venir més gent a sentir-ho. A la Roser li va semblar bé la idea i així va començar tot plegat. Els principis sempre són difícils i venia poca gent perquè van fer poca propaganda, després ja van fer uns cartells i van decidir de convidar a un vinet i unes pastes al final de la sessió.

La M. Teresa diu que sempre es va trobar amb gent amb ganes de col·laborar com  el Pepet de Can Cortada, el senyor Payà i el Pascual Joan, que van ser els primers a participar. La primera xerrada vam parlar dels tres tombs i  de la ràdio, amb el Josep Payà i el Josep Casellas i la segona el Pasqual Joan va parlar dels escriptors i poetes espluguins.

Tothom va col·laborar i això que és difícil perquè hi havia gent que li semblava que la seva experiència no era interessant i també perquè no estaven acostumats a parlar en públic. L’ èxit va ser el resultat de la feina de molta gent, la gent que organitza, la gent que explica les seves experiències i la gent que venia a sentir-ho.

La feina de transcripció i publicació ja va ser més llarga i més difícil i encara hi som, però aquesta secció ens ajudarà també a fer conèixer aquesta feina tan interessant.